El passat dia 25, es va celebrar el Dia d’Internet. El blog del periodista Fernando Jáuregui va rebre el premi al millor Webloger Periodista. És aquest un dels «premis que tenen com a finalitat reconèixer l’esforç de persones i institucions per incorporar als ciutadans a la Societat de la Informació, fomentar l’accessibilitat a la xarxa, estimular la participació oberta en la jornada del 25 d’Octubre i contribuir a la difusió de l’efemèride.»
No tinc molt clar qui i com atorga aquests premis ni com es calcula la seva audiència ni la seva qualitat.
Per exemple, l’any passat, Juan Varela, creador de Periodistes 21, va obtenir el guardó al millor blog periodístic espanyol. En aquest cas, va ser un dels premis BOBs (Best Of The Blogs) de la Deutsche Welle International Weblog Awards.
Són guardons que em plantegen sempre un dubte: qui ens llegeix? quina seguretat tenim els bloggers que les nostres opinions arriben a alguna part? qui decideix què i qui és premiable?
Conec Varela des de fa anys i sé del seu treball i de la seva serietat a l’hora de reflexionar sobre periodisme i internet.
Una serietat que, en un altre ordre de coses, manté Jáuregui, encara que no el llegeixo massa: no combrego amb les seves idees.
Malgrat això, mereix tot el meu respecte quan diu el següent:
«Molts se m’han tirat damunt per un comentari a la ràdio sobre els continguts de la Cope, en general, i sobre els comentaris que fa Federico Jiménez Losantos, en particular. Sembla com si ell pogués dir totes les bestieses que vulgui, i els altres no poguéssim criticar-lo, perquè això va en contra de la llibertat d’expressió. A mi, que la gent expressi lliurement les seves opinions, em sembla perfecte. Que s’insulti, malfami, que es diguin demessies, que s’exagerin les coses fins a deformar-les, que s’utilitzin els micròfons en benefici propi per al mal de la competència, doncs què volen que els digui: em sembla un perill».