Ahir a la nit vaig veure el nou programa de TV-3 Herois quotidians.
És un espai que part d’una estructura similar al d’un Informe setmanal, de TVE-1, per posar un exemple. És a dir, que surt la seva directora i alma mater, l’escriptora i articulista Empar Moliner, i presenta una sèrie de reportatges, que després s’emeten.
La diferència: no són sinó paròdies alguns dels tòpics i prejudicis de la societat catalana actual, als quals l’equip del programa dóna la volta fins a un cert desenllaç tan lògic com absurd.
Jo m’he rigut amb ells: un bareto de tota la vida que decideix transformar-se en restaurant gai; lliçons de correción linguïstico-gastronòmiques; un cantautor de dretes; i un grapat de monjos que volen tallar les cares dels presidents de la Generalitat a la muntanya de Montserrat…
Però és un humor tan especial, com el del codirector, Juan Carlos Ortega, que tinc els meus dubtes que s’entengui fora de Catalunya… i fins i tot a dins.
El vaig veure i em sembla molt original i bo. Un format molt nou que segur que rebrà més d’un i més de dos premis. Però jo també tinc les meves dubtes de que s’entengui fora de Catalunya. És més aviat «humor anglès».
Es una pena que el posin tan tard pero també s’entén perquè no es precisament «APM». Es una aposta delikatessen,. Serà un programa que veurem quatre a la tele y tota la resta per internet. Vaig riure molt pero es que jo ja era fan de l’Empar des del seu primer llibre.