A ran dels premis 20 Blogs del diario 20 Minutos, vaig escriure una entrada dins aquest diari en el qual parlava de l’Eduardo Arcos.
Poc desprès, un altre dels premiats, Javier Malonda, millor bloc per votació popular del concurs, afirmava: «Els posts més reeixits són aquells en els que parles de culs i pits».
De fet, el guanyador del concurs ha estat Rafal Fernández, l’autor de Diarios secretos de sexo y libertad.
Però, curiosament, en aquest univers ciberliterari que és la blogosfera, hi ha estrelles que destaquen amb llum pròpia.
El nom que citaré va sorgir en una (a) típica minidiscusió la sempre animada llista de distribució de l’Internauta: l’escriptor i periodista Hernán Casciari.
La seva última bitàcora es titula Orsai i a l’entrada que ha escrit avui mateix parla de que «col·lecciono imbècils més o menys des de 1993».
Li he descobert gràcies a la fina ironia d’en Benjamí Villoslada, perquè, en un primer moment, una frase de Casciari cap a l’Arcos em va fer pensar que l’imbècil potser podia ser el mateix Casciari i no pas l’altre.
Però només cal capbussar-se una estona entre les animades aigües dels seus llocs web per a descobrir un autor tan original com atípic: Weblog de una mujer gorda, El diario de Letizia Ortiz, Juan Dámaso, vidente, Orbitácora, Nina 2×4, Nina Super 8, El Lomo, Klikowsky i el ja citat Orsai.