Un estudi, encarregat per la cadena de botigues d’electrodomèstics i informàtica Media Markt ha arribat a la conclusió que per al consumidor espanyol actual, el equipament d’entreteniment indispensable en la seva vida quotidiana el formen la trinitat formada pel «televisor, la consola i el reproductor de música digital «. Ummm…
Arribar a aquestes conclusions sembla obvi: l’anàlisi prové únicament dels seus clients, perquè en els temps de crisi que corren no tothom es pot permetre aquests tipus d’articles.

En el top five que han elaborat hi apareixen també, en el segon lloc, les càmeres digitals (el boom d’aquests últims anys); en quart lloc, els receptors de TDT (una compra inevitable, si es vol seguir veient la tele en els vells aparells analògics); i en cinquè, els ordinadors portàtils (que estan salvant el sector).
Acceptem que l’estudi tingui raó, cosa que segurament altres blocaires tecnològics (o no) s’encarregaran de comentar. Per exemple, no deixin de llegir un interessant comentari de David Miranda-Torres sobre Media Markt.
Però el que més gràcia m’ha fet dels resultats d’aquest informe són les dades referides a fa deu anys, a les nostres costums de l’últim any del segle passat.
Segons expliquen, el 1999 les nostres opcions de consum anaven destinades cap a la compra de televisors (de tub), frigorífics, microones, videocàmeres i rentadores. Sembla lògic: eren, són, les necessitats bàsiques. Un cop cobertes, desplaces l’interès cap a l’oci, cap al que és accessori.
Ara bé: amb un 20% d’atur, l’interès de la població són els mòbils amb pantalla tàctil, com indica l’estudi, o trobar primer una feina?