Aquest matí, mentre anava a votar, m’he trobat amb diversos amics i coneguts.
Un dels comentaris que més m’han dirigit és sobre la portada del diari El Periódico en la que apareix un primer pla de Fidel Castro, seguit, en una segona pàgina, d’altres dictadors.
Si en anteriors ocasions la primera pàgina d’aquest diari ha concitat la sorpresa general i, fins i tot, ha agradat a la majoria, precisament per la diferència respecte a altres publicacions, avui no ha estat així.
— «Jo no crec que aquesta portada tan «alegre» sigui la millor forma d’animar a la gent a votar».
— «No m’agrada gens. Em sembla molt desagradable. He pensat que es donava la notícia de la mort d’en Castro».
— «No es pot situar en Fidel al mateix nivell que els altres dictadors».
— «Si volien cridar la gent a votar, és una portada que no convida a fer-ho».
— «Home, em sap greu per tu… però em sembla més divertida la de La Vanguardia, fins i tot la de El País en pla Beatles que posar en Fidel malalt en portada».
Bé… Després del xàfec, només puc dir dues coses.
1. A l’editorial d’El Periódico es diu: «Tots els dictadors que apareixen en la portada sotmeten als seus ciutadans i els priven del dret a vot. És un dret del qual avui gaudim, malgrat defectes del sistema que cal corregir i debats entre polítics que sol aconsegueixen crispar i desmobilitzar (…) Hem de fer avui, més que mai una defensa de la democràcia, que passa pel senzill acte d’anar a les urnes i votar. Més de 2.400 milions de persones no poden fer-ho».
2. En efecte, avui ens toca a nosaltres, als ciutadans. És la notra hora. Tenim la paella dels vots pel mànec. Podem cuinar el que vulguem… Fins i tot posar-hi un simple arròs blanc, sense etiquetes, o no cuinar, que també és el nostre dret.