El gat

Aquest matí he fet bugada. Feia sol i calia aprofitar-ho.
Mentre estenia la roba al terrat del meu edifici, se m’ha acostat un gatet.
Ha ensumat la roba humida i ha rebut una trepitjada accidental per part meva, perquè ha estat aquesta sensació d’alguna cosa tova sota els meus peus el que m’ha alertat de la seva presència.
Era un gat desconegut, de tigrat color canyella, amb ratlles lleugerament més fosques.
Jove i curiós, quan li he cridat per disculpar-me, m’ha mirat i ha acceptat les carícies.
Li deia ahir a la meva amiga Mònica que no m’agraden els gats, que prefereixo els gossos… però aquest moix m’ha despertat sentiments contradictoris.