Després d’un parell de dies sense poder accedir correctament a aquest bloc, avui, per fi, puc escriure alguna cosa. La qüestió és que han passat tantes coses en poc temps, que no sé ben bé per on començar.
Potser, per la més evident: les consultes independentistes a Catalunya.
Els meus amics catalans, molts d’ells catalanistes i independentistes, estan entusiasmats. Jo només apunto que estic encantat amb la possibilitat de poder anar a votar, de poder opinar sobre alguna cosa que ha sorgit des de baix, tenir dret a decidir, en definitiva.
Els meus amics i familiars bascos es plantegen ara aquesta possibilitat.
I els meus amics i familiars de fora de les dues comunitats no ens entenen. Definitivament no entenen que dins d’un Estat anomenat Espanya algú no pensi com ells. Heus aquí el problema.