Ja saben vostès, estimats lectors, que no tinc punyeteres ganes de parlar (encara) de Nadal.
Estic fins a la gorra de la febre consumista que ens agafa en aquestes dates i la meva idea era obviar el tema per gastat.
Però, mirin, acabo de rebre la típica felicitació nadalenca d’un conegut restaurant (que no citaré explícitament, perquè ho fan tots, absolutament tots) amb estrelles Michelin i m’ho he repensat.
El restaurant ofereix plats cuinats pel sopar de la Nit de nadal o el dinar de Nadal i Sant Esteve. N’hi ha la típica escudella i carn d’olla; un pollastre de pagès rostit i tronc de Nadal, xocolata, taronja i neules. Tot per 40 euros per persona.
Facin el compte: si teniu, per exemple, vuit o deu persones a sopar a casa, la factura no baixarà de 320 a 400 euros. Quina gràcia!
Dissabte vaig anar a comprar els ingredients del mateixos plats al mercat municipal més pròxim a casa meva.
Vaig primar la qualitat dels productes, el preu final no va superar els 30 euros i vam dinar sis persones, això sí, amb algunes hores de feina a la cuina.
Facin vostès els seus càlculs. Sempre els sortirà més baratet.