Un parell de coses pel que fa a les polèmiques caricatures de Mahoma. Segurament no interessaran a qui haurien d’interessar, però tinc ganes d’expressar-les; per això estan els blogs, per donar la teva opinió i que et llegeixin els amics… i potser també els enemics.
1. Déu és amor… i humor i tolerància i moltes coses més, però cap de les que ens volen imposar els integristes de qualsevol signe. Per descomptat, no és violència ni terrorisme.
2. La llibertat d’expressió, que no d’insult, és un dret irrenunciable.
3. Hem de sotmetre’ns als límits de la llei, no als de la llei de cada integrista, ni a la dels països on la democràcia i la llibertat d’expressió és substituïda per una llei, la islàmica, dictada pel poder religiós… i que no és la llei d’Alà ni de Mahoma.
I com a complement, unes perles: les que alguns humoristes gràfics han dibuixat aquests dies.
– Eneko, dins del gratuït 20 minuts: un dibuixant toca amb el colze, sense voler, un recipient amb llapissos, que cau sobre una lampadeta i aquesta a sobre d’un globus terraqui.
– Altuna, a El Periódico: el pare de la seva Família tipus deia «estic a favor de la llibertat d’expressió, però no entenc perquè, en alguns mitjans, no es poden fer acudits masclistes, per exemple, i en canvi sí es pot ofendre en allò més profund a 1.200 milions de musulmans».
– Ferreres, també a El Periódico: en un auto-retrat, el propi Ferreres anuncia que no pensa dibuixar a Mahoma, que no li fa falta dibuixar fanatismes llunyans; ja n’hi ha aquí, a casa nostra.
– La revista El Jueves: «Anàvem a dibuixar Mahoma, però ens hem cagat», diu la seva portada.
No se la perdin. Vagin al quiosc abans que li cali foc algun il·luminat.