Hay días que uno necesita desconectar de lo que nos rodea, despejarse.
En catalán existe una frase magnífica: escampar la boira, hacer desaparecer la niebla que nos enturbia la mente.
A mi, andar junto al mar, pasear junto a la orilla, por la arena, me sirve para alejar los demonios interiores.
Este fin de semana lo he hecho en el Delta del Ebro, desde el aparcamiento de la playa de la Marquesa hasta el Faro del Fangar.

Cuatro kilómetros de caminata hacia ese faro, situado en mitad de una gigantesca lengua de arena en forma de media luna, frente a L’Ampolla, es un sistema perfecto para ello.
Las fotos, que he ido subiendo a internet mediante Instagram, corresponden a la excursión de ayer y la última, a esta misma mañana, junto al puente que une Deltebre y Sant Jaume d’Enveja.

Hi ha dies que tothom necessita desconnectar del que ens envolta, aclarir-se.
En català n’hi ha una frase magnífica: escampar la boira, fer desaparèixer allò que ens enterboleix la ment.
A mi, caminar al costat del mar, passejar al costat de la riba, per la sorra, em serveix per allunyar els dimonis interiors.
Aquest cap de setmana ho he fet al Delta de l’Ebre, des de l’aparcament de la platja de la Marquesa fins al Far del Fangar.

Quatre quilòmetres de caminada cap a aquest far, situat enmig d’una gegantina llengua de sorra en forma de mitja lluna, davant de l’Ampolla, és un sistema perfecte per a això.
Les fotos, que he anat pujant a internet mitjançant Instagram, corresponen a l’excursió d’ahir i l’última, a aquest mateix matí, al costat del pont que uneix Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.