Cal admirar el treball d’aquests senyors que organitzen exposicions als museus. Els diuen comissaris, encara que no sé gaire bé el perquè.
Si busquem la paraula al diccionari de llengua catalana, apareixen les següents definicions:

1. Nom donat, en alguns casos, a qui és delegat per a certes funcions, generalment temporànies.
2. Funcionari de policia que té cura del compliment de les lleis i les ordres establertes per l’autoritat referents a l’ordre públic.

I si googlegem una mica, trobem la sèrie homònima de Telecinco, amb Tito Valverde al front.
Però deixem de banda aquestes minúcies per reconèixer que els comissaris han de valer molt per poder muntar una mostra i fer que hi hagi cues per veure-la.
Per exemple, a la Pedrera de Barcelona, on hi ha una exposició titulada Passió i negoci, l’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII, que patrocina la Fundació Caixa Catalunya.
El coordinador ha estat Xavier Barral, tot un catedràtic d’Història de l’Art, exdirector del Museu Nacional d’Art de Catalunya, membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicepresident de la Universitat Catalana d’Estiu.
L’exposició, que presenta més d’un centenar d’obres procedents de museus de tot Europa, està organitzada en diversos àmbits: religió i mitologia, producció editorial, vida quotidiana, retrats i paisatges de la Venècia dels segles XVII i XVIII.
A més, la mostra té pintures, dibuixos, gravats, escultures i llibres de Canaletto, Carriera, Guardi, Longhi i Tiépolo, entre d’altres artistes.
Les cues que es formen a l’entrada de l’edifici, a més, donen fe de l’expectació de la mostra.
Com es veu, res a objectar… llevat d’una qüestió molt personal: ja que el títol parla de Venècia, jo esperava veure molts més paisatges venecians. Només n’hi apareixen mitja dotzena escassa.