Circ Cric

El nom de Jaume Mateu Bullich (Barcelona, 1955) amaga sota un gran nassarró de pallasso al gran Tortell Poltrona, un dels fundadors de Pallassos sense Fronteres.
Ahir va arribar a les redaccions dels diaris una carta sorprenent, en la que s’explica el rosari de problemes que el Circ Cric, la companyia d’en Poltrona, ha tingut amb alguns ajuntaments catalans a l’hora de poder instal·lar la seva carpa i que els ha obligat a cancel·lar la gira que acabava d’iniciar: «Aquest calvari ha estat habitual en aquests darrers cinc anys, des que en el 2002 el Circ Cric va retornar a la itinerància. En aquest periòde de temps hem visitat 105 poblacions, hem fet 548 representacions i hem acollit a 288.805 espectadors».
De la carta, que pot llegir-se a l’apartat En Profunditat d’aquest mateix blog, es dedueix també que sense la protecció de l’Administració, sense una adequada promoció del circ entre les noves generacions, serà molt difícil la supervivència d’aquest tipus d’espectacles.
I no parlo del circ tradicional, que també té dret a existir, faltaria més, sinó d’arts escèniques, de cultura, en definitiva. Allò que la Generalitat de Catalunya va reconèixer amb el Premi Nacional de Circ d’el 2005 a en Tortell i a la seva companya, Montserrat Trías (Titat Craconi), per una trajectòria irreprotxable de 25 anys.
Per això s’entén que a la carta del Circ Cric es digui, amb certa amargor: «Si voleu veure circ, aneu al Soleil! El Circ Cric atura la seva gira per Catalunya i torna cap a casa».
Llàstima!