Puedes compartir esta entrada en:
La maison en petit cubes

La maison en petit cubes

El meu amic Jordi Artigas és un home que ha lluitat per la dignitat del cinema d’animació català i que va estar alguns anys al capdavant de Asifa Catalunya, l’Associació Internacional del Film d’Animació, que agrupa professionals i entusiastes del cinema d’animació.
Artigas és un historiador que escriu habitualment sobre el tema en algunes revistes (és autor del molt interessant estudi La memòria dels dibuixants: els dibuixants catalans represaliats pel franquisme) i que acaba de tornar de Espinho, a Portugal, on ha estat jurat del 32e Cinanima, el Festival Internacional de Cinema d’Animació d’Espinho, on es poden veure alguns dels millors treballs del gènere.
L’altre dia vam prendre un cafetó i em va explicar l’originalitat d’alguns dels excel·lents treballs presentat al certamen, com el del guanyador, La maison en petit cubes (que ja es projectar a Animadrid).
Com es pot veure, quan parlem d’aquest gènere no ens referim només als dibuixos animats per a nens, potser la part més explotada per la indústria i la que es veu més, sinó a obres de major entitat creativa i per a adults, generalment sense actors reals i filmades mitjançant tècniques d’animació.
La llàstima és que poques vegades podem veure aquests treballs, excepte en festivals. I poques vegades hi ha espai en els mitjans de comunicació per parlar d’aquests temes.

Però, és clar, si el cinema d’animació ja és el parent pobre del cinema que coneixem, què podem dir dels films d’animació que es fan al nostre país?