El blog del periodista Txerra Cirbián, desde 2005

Categoría: Viatges (Página 1 de 3)

El hombre que recogía conchas

Mientras paseamos junto al agua, jugando a escapar de las olas suaves que llegan frías hasta nuestros pies, vemos a un hombre a unos metros de distancia.
Tiene unos 70 años y está moreno, muy moreno.
Lleva una bolsita de plástico en la mano y observa la arena de la playa.
De vez en cuando se agacha y recoge algo.
-Qué hace usted?, le pregunto, curioso.
Me mira, con cierta sorna desde el purito apagado que lleva en la comisura de los labios.
-Conchas, caracolillos, piedrecitas…
-Y qué hace con todo eso?, insisto.
-Collares, colgantes, cosillas para entretenerme.
-Oh, qué bien!, le digo, asombrado de que un jubilado (al menos así parece), haga este tipo de artesanía.
-Y también hago cuadros con todo eso.
-Pues ya le dejamos tranquilo. Hasta luego!
Al cabo de un ratito, en la misma orilla, de vuelta hacia el punto de inicio, nos lo encontramos de nuevo.
-Bueno, que le vaya bien la recogida, le decimos al pasar a su lado.
-Esperen, esperen. Tomen, unos de estos caracolillos. Dan suerte cuando se regalan.
-Muchas gracias, hombre, pero son de usted, son muy bonitos.
-Por eso se los regalo.
-Cómo se llama usted? -Rafael.
-Pues muchas gracias, de nuevo, Rafael. Estamos encantados de haberle conocido.

Mentre passegem costat de l’aigua, jugant a escapar de les onades suaus que arriben fredes fins als nostres peus, veiem un home a uns metres de distància.
Té uns 70 anys i està moreno, molt moreno.
Porta una bosseta de plàstic a la mà i observa la sorra de la platja.
De tant en tant s’ajup i recull alguna cosa.
-Què fa vostè?, li pregunto, curiós.
Em mira, amb un aire mofeta des del puret apagat que porta a la comissura dels llavis.
– Petxines, cargolets, pedretes…
– I què fa amb tot això?, insiteixo.
-Collarets, penjolls, cosetes per entretenir-me.
-Oh, que bé!, li dic, sorprès que un jubilat (així ho sembla), faci aquest tipus d’artesania.
– I també faig quadres amb tot això.
-Doncs li deixem tranquil, li dic. Fins després!
Al cap d’ una estoneta, a la mateixa vora, de tornada cap al punt d’inici, ens el trobem de nou.
-Bé, que li vagi bé la recollida, diem al passar al seu costat.
-Esperin , esperin. Agafin uns d’aquests cargolets. Donen sort quan es regalen. -Moltes gràcies, home, però són de vostè, i són molt bonics.
-Per això se’ls regalo.
-Com es diu vostè?
-Rafael.
-Doncs moltes gràcies, de nou, Rafael. No deixi de ser com és. Encantats d’haver-lo congut!

Ayamonte

Lo que os había prometido en la entrada anterior: el reportaje sobre Ayamonte, esa bonita ciudad andaluza situada junto a la desembocadura del río Guadiana, que además de sus amplias playas de arena dorada tiene el Algarve portugués a tiro de piedra. El texto íntegro y los pdfs originales os los he colocado en la página Ayamonte, ciudad frontera.

El que us havia promès a l’entrada anterior: el reportatge sobre Ayamonte, aquesta maca ciutat andalusa situada al costat de la desembocadura del riu Guadiana, que a més de les seves àmplies platges de sorra daurada té l’Algarve portuguès a tir de pedra. El text íntegre i els pdfs originals us els he col · locat a la pàgina Ayamonte, ciutat frontera.

Altaïr

Me llega vía Pep Bernadas la noticia del cierre temporal de la revista Altaïr, todo un referente en las publicaciones viajeras, de una calidad incuestionable.
La librería Altaïr sigue abierta en su emplazamiento de la Gran Via de Barcelona.
La crisis actual, que se está cebando de manera especial en la prensa de papel, y saturación del tema viajes a través de internet, parecen las causas evidentes. Una lástima.
Bernadas nos ha dirigido la siguiente carta:

«Me duele teneros que comunicar que, después de 22 años en los quioscos y librerías, las circunstancias económicas nos obligan a suspender temporalmente la publicación de la Revista Altaïr. Continuaremos más adelante, quizá con una periodicidad diferente, en otro formato o en un soporte digital. Todavía no lo sabemos.
Contamos con vuestra ayuda para informar de esta circunstancia de manera precisa. Para comunicar, sobre todo, que esto no es una despedida definitiva. No decimos «adiós», sino un comprometido «hasta pronto».

Pep añade en su nota que el próximo monográfico, el número 83, dedicado a los Parques Nacionales de Estados Unidos, será el último con su formato actual. Esperemos volverles a leer pronto, en el formato que sea.

M’ha arribat via Pep Bernadas la notícia del tancament temporal de la la revista Altaïr, tot un referent en les publicacions viatgeres, d’una qualitat inqüestionable.
La llibreria Altaïr continua oberta en el seu emplaçament de la Gran Via de Barcelona.
La crisi actual, que s’està acarnissant de manera especial en la premsa de paper, i saturació del tema viatges a través d’internet, semblen les causes evidents. Una llàstima.
Bernadas ens ha dirigit la següent carta:

«Em dol haver-vos de comunicar que, després de vint-i-dos anys als quioscs i llibreries, les circumstàncies econòmiques ens obliguen a suspendre temporalment la publicació de la Revista Altaïr. Continuarem més endavant, potser amb una periodicitat diferent, en un altre format o en un suport digital. Encara no ho sabem.
Comptem amb la vostra ajuda per informar d’aquesta circumstància d’una manera precisa. Per comunicar, sobretot, que això no és un comiat definitiu. No diem “adéu”, sinó un compromès “fins aviat”.

En Pep hi afegeix una nota, en la qual parla de que el pròxim monogràfic, el 83, dedicat als parcs nacionals dels Estats Units, serà l’últim amb el seu format actual l’últim. Esperem tornar a llegir-les aviat en qualsevol format.

Torna Nadal i…

La meva amiga Margarita m’envia una felicitació que reprodueix un poema d’en Miquel Martí Pol i que vull compartir amb tots vosaltres.

«Torna Nadal i torna la pregunta: proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra?»

Des del més profund del meu cor vull desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any 2009.
Ho necessitem.

Els ‘Heterodoxos’ d’Altaïr

Els quatre primers llibres de la col·lecció

Raimon Portell, germà del meu amic Joan Portell (l’únic crític de literatura infantil que jo conec que és un expert de la bicicleta, l’escalada, el senderisme i el que sigui) és el director editorial de la revista de viatges Altaïr, sens dubte la millor publicació del sector, en la que s’ofereix sempre l’anàlisi seriós i la recomanació precisa per al viatger. Ara, Altaïr edita una col·lecció de narrativa, titulada Heterodoxos.
Seguir leyendo

Fi d’emissió…

Txerra, desenfocadoNo, no… encara no he decidit tancar aquest bloc.
Fi d’emissió és el nom de l’apartat de la secció de televisió on diversos periodistes, també jo, acostumem a publicar articles d’opinió, en el lloc (només físic) d’en Ferran Monegal, el crític oficial del meu diari, El Periódico de Catalunya, quan ell fa vacances.
Així, aquest mes d’agost he anat publicant un article setmanal.
Seguir leyendo

En ruta cap Arenal

Costa Rica

Segueixo amb el relat del viatge a Costa Rica, que també podeu trobar complet a la llista de pàgines de la dreta. Aquest correspon al dia 15 de juliol.

Sembla mentida, però són les 7 del matí del 15 de juliol i fa sol. Aquesta passada nit ha estat impressionant. La pluja no ha parat de caure amb força durant hores.

(Llegir més…)

Canals i selva

Embarcadero del Coterc, en Tortuguero

Com sempre ocorre en un circuit organitzat, cal aixecar-se aviat, molt aviat. Són vacances? Doncs sí, són vacances, encara que d’un altre estil. Visitar llocs llunyans i quedar-se al llit fins a les tantes és una equació difícilment solucionable.
És dilluns, 14 de juliol, i estem en Tortuguero. El dia és esplèndid. Excel·lent, perquè avui serà una de les jornades més llargues del circuit.
Seguir leyendo

Camí de Tortuguero

Canales de Tortuguero

El despertador sona a les 5 del demà, però no importa: hem descansat vuit horetes d’una tirada.
És diumenge, 13 de juliol, i començem a no saber en quin dia vivim. Són vacances.
Després de la dutxa, l’esmorzar. En l’oferta apareix l’esmorzar típic, que inclou l’anomenat gallopinto (arròs amb frijolitos negres), del que fugim ja que menjar aquesta bomba energètica pot ser sinònim de no passar per un lavabo en tot el circuit.

Seguir leyendo

« Entradas anteriores

© 2022 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner