El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha fet entrega del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga.
Aquest guardó potser el doni a conèixer a qui encara no el coneix. A vegades, els premis poden servir per alguna cosa.
A La Vanguardia, el 13 de gener del 2005, Domingo Oriol li feia una entrevista i perfilava aquest breu retrat a la entradeta:
«El relleu del català Pere Casaldàliga, bisbe de Sao Félix de Araguaia (a l’Estat de Mato Grosso), enfronta el Vaticà amb aquesta diòcesi brasilera i pobra, que és d’una extensió com Catalunya, te només 120.000 habitants i segueix una pastoral basada en la teologia llatinoamericana de l’alliberament. Casaldàliga va arribar com a missioner a Brasil el 1968. Dos anys després es va crear la prelatura o diòcesi de Sao Félix. I ell va ser anomenat bisbe el 1971, sent el primer prelat d’aquesta diòcesi. Casaldàliga, seguint les normes canòniques, va presentar la seva renúncia el 2003 al complir els 75 anys. L’ancià bisbe té problemes de salut: parkinson, pressió alta… Viu en una humil casa com la dels seus conciutadans, molt oberta a tots i sense privacitat.»
Un home bo, un bon home.