El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Costa Rica

Costa Rica, fa 15 anys

Aquest és el relat d’un viatge a Costa Rica, realitzat el juliol del 2008, ara fa quinze anys. Era un circuit pel país centreamericà, que vam contractar a través d’una agència d’El Corte Inglés, però el majorista, Mundicolor, era el mateix que els altres companys de trajecte, que havien acudit a altres agències.

He volgut recuperar el relat original, que vaig publicar el 2018, en diversos episodis, que he revisat i corregit ara. Eren capítols que es corresponen, excepte en algun cas, als dies que va durar el viatge i que apareixen al menú desplegable que veieu aquí a baix.

Naturalment, també us suggereixo visitar la pàgina web oficial de turisme del país centreamericà, si voleu informació més actualitzada.

  1. Preparatius del viatge
  2. Més de 12 hores d’avió
  3. Camí de Tortuguero
  4. Canals i selva
  5. Les tortugues verdes
  6. En ruta cap a Arenal
  7. El volcà Arenal
  8. Camí de Monteverde
  9. El bosc ennuvolat de Monteverde
  10. La reserva biològica de Santa Elena
  11. Els cocodrils de Tàrcoles
  12. El parc nacional de Manuel Antonio

Costa Rica (10): ponts de Santa Elena

Com veieu, he volgut dividir la jornada del 18 de juliol de 2008 del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys en dues parts, i el contingut del qual he anat recuperant en aquest bloc. A l’entrada anterior us comentava coses del bosc ennuvolat. En aquesta us situo en allò que vam fer a partir del migdia.

Ja era la una de la tarda quan van aparèixer diverses petites furgonetes amb tracció a les quatre rodes que ens van traslladar a la reserva biològica de Santa Elena, situada a uns 12 quilòmetres de distància (i que també incloïa el nom de bosc ennuvolat), on hi havia previst fer un parell d’activitats.

Continua llegint

Costa Rica (9): el bosc ennuvolat

Prossegueixo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al dia 18 de juliol del 2008 i se centra en l’excursió que vam realitzar al bosc ennuvolat de Monteverde.

Situat a la serralada de Tilarán, amb aquest nom es coneixen en realitat dues reserves biològiques: la de Monteverde i la de Santa Elena. Curiosament, l’origen de la primera és degut a un grup de quàquers pacifistes nord-americans que van arribar a la zona i es van assentar en aquesta regió a finals de la segona guerra mundial. Ho expliquen així en aquesta pàgina dedicada al lloc:

“La Reserva Biologica Bosc Nuboso Monteverde és famosa per ser un dels santuaris de vida silvestre més destacats dels Tròpics del Nou Món. Els boscos nans espectacularment esculpits pel vent als tancaments exposats contrasten amb els boscos protegits del vent, els arbres del qual llueixen majestuosament alts adornats amb orquídies, bromelies, falgueres, enfiladisses i molses.”

Continua llegint

Costa Rica (7): el volcà Arenal

Una de les petites erupcions del volcà Arenal, el 16 de juliol del 2008.

Prossegueixo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al dia 16 de juliol de 2008. Va ser una jornada intensa, amb diverses activitats, incloses una passejada a cavall, un bany en aigües termals i una excussió a la falda del volcà Arenal, que continua actiu actualment.

Aquesta impressionant i majestuosa muntanya volcànica, perfectament cònica, té una alçada de 1.633 metres. Les seves erupcions impactants, de caràcter regular, són un extraordinari espectacle natural del qual s’aprofiten, lògicament, totes les empreses turístiques del país. Però anem a pams…

Continua llegint

Costa Rica (6): en ruta cap Arenal

La famosa granoteta verda d’ulls vermells de Costa Rica (foto Txerra Cirbián).

Continuo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al dia 15 de juliol de 2008. Va ser una jornada de trànsit, d’aquelles que se’t fan pesades, perquè pràcticament no surts de l’autocar on viatges.

Com us deia, va ser un dia llarg i feixuc. Va començar cap a les 7 del matí a l’hotel de Tortuguero i havia sortit el sol després d’una nit espectacular. La pluja no va deixar de caure amb força i contínuament durant hores i hores.

Continua llegint

Costa Rica (4): canals i selva

Com sempre passa en un circuit organitzat, cal aixecar-se aviat, molt aviat. Visitar llocs llunyans i quedar-se al llit fins a les tantes és una equació difícilment solucionable. Això ens passava dilluns, 14 de juliol del 2008, d’això fa deu anys. I érem a Tortuguero, a Costa Rica.

El dia havia clarejat esplèndid. Excel·lent, perquè seria una de les jornades més llargues del circuit. El sol començava a despuntar entre els arbres i la primera excursió consistia a anar a veure animalets pels canals del parc nacional.

Continua llegint

Costa Rica (3): camí de Tortuguero

Canals de Tortuguero.

El despertador va sonar a les 5 del matí, però no importava: havíem descansat vuit horetes d’una tirada. Era el diumenge, 13 de juliol del 2008, avui fa deu anys, i començàvem a no saber en quin dia vivíem. Però eren les nostres vacances, el viatge més llarg que havíem fet mai i ens les mereixíem.

Després de la dutxa, l’esmorzar. A l’oferta va aparèixer el típic esmorzar ‘tico’ (costarricense) , que incloïa l’anomenat ‘gallopinto’ (arròs amb fesolets negres), un plat del qual fugim com la pesta, perquè menjar aquesta bomba energètica matinal podia ser sinònim de no passar per un vàter a tot el circuit. La dieta més racional en aquests viatges passa per no fer excessos i consumir fruita sempre que es pugui (i més ben pelada, per evitar problemes). Hi ha qui es torna boig amb els bufets lliures i acaba amb uns quants quilos (i colesterol) de més.

Continua llegint

Costa Rica (2): més de 12 hores d’avió

El títol d’avui reflecteix el que mai t’expliquen clarament a les agències. Fa deu anys, el nostre avió d’Air Europa cap a Madrid sortia de Barcelona a les 7 del matí del dissabte 12 de juliol del 2008 i el que ens portaria a Costa Rica, pertanyent a la companyia Air Comet (aerolínia en fallida un any després, el 2009, quan va tancar), tenia prevista la sortida a les 11.45 hores.

Calia ser a l’aeroport del Prat cap a les 5.30 hores del matí, així que ens vam haver d’aixecar cap a les 4.30. Ens vam donar una dutxeta per aclarir-nos i vam agafar un taxi. No hi havia gaire gent al nostre taulell, però l’aeroport bullia de gent. Sembla mentida, però hi ha molta més gent del que pensem que vola a aquelles hores.

Vam haver de facturar les maletes. Era la part més pesada, perquè les havies de recollir després, a Madrid, per tornar a facturar-les cap a l’altre avió. Millor així, perquè si te les perden abans de començar el viatge és un pal. I això li va passar a un passatger, a qui van extraviar l’equipatge durant una estona i vam sortir amb un quart d’hora de retard. Encara sort que el sol començava a brillar i no es veia ni un núvol a l’horitzó.

Continua llegint

Costa Rica (1): els preparatius del viatge

La granoteta d’ulls vermells que surt a la portada de Lonely Planet, fotografiada per l’autor.

Com us deia a l’entrada anterior, aquest és el relat del viatge a Costa Rica que vam iniciar el dia 12 del mes de juliol de l’any 2008 i que ara recupero. Va ser un viatge que vam contractar algunes setmanes abans. Havíem acceptat una idea de l’Ivan, l’amable empleat de l’agència de viatges que tinc al costat de la meva feina.

Era un circuit pel país centreamericà de la majorista Mundicolor, que s’anomenava ‘Parcs Nacionals al Complert‘ (a l’enllaç, els existents). Però, és clar, aquest «tots» es concretava en nou nits i vuit dies: quatre d’aquelles jornades eren viatges en trànsit entre les diverses zones del país, realitzats amb autocar a través de les carreteres costa-riquenyes molt peculiars, i les altres quatre ja sí per gaudir alguns dels molts parcs (en realitat n’hi ha 27, ni més ni menys).

Continua llegint

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑