El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Costa Rica

Costa Rica (6): en ruta cap Arenal

La famosa granoteta verda d’ulls vermells de Costa Rica (foto Txerra Cirbián).

Continuo amb el relat del viatge que vam fer a Costa Rica fa deu anys. El text d’avui correspon al dia 15 de juliol de 2008. Va ser una jornada de trànsit, d’aquelles que se’t fan pesades, perquè pràcticament no surts de l’autocar on viatges.

Com us deia, va ser un dia llarg i feixuc. Va començar cap a les 7 del matí a l’hotel de Tortuguero i havia sortit el sol després d’una nit espectacular. La pluja no va deixar de caure amb força i contínuament durant hores i hores.

Continua llegint

Costa Rica (4): canals i selva

Com sempre passa en un circuit organitzat, cal aixecar-se aviat, molt aviat. Visitar llocs llunyans i quedar-se al llit fins a les tantes és una equació difícilment solucionable. Això ens passava dilluns, 14 de juliol del 2008, d’això fa deu anys. I érem a Tortuguero, a Costa Rica.

El dia havia clarejat esplèndid. Excel·lent, perquè seria una de les jornades més llargues del circuit. El sol començava a despuntar entre els arbres i la primera excursió consistia a anar a veure animalets pels canals del parc nacional.

Continua llegint

Costa Rica (3): camí de Tortuguero

Canals de Tortuguero.

El despertador va sonar a les 5 del matí, però no importava: havíem descansat vuit horetes d’una tirada. Era el diumenge, 13 de juliol del 2008, avui fa deu anys, i començàvem a no saber en quin dia vivíem. Però eren les nostres vacances, el viatge més llarg que havíem fet mai i ens les mereixíem.

Després de la dutxa, l’esmorzar. A l’oferta va aparèixer el típic esmorzar ‘tico’ (costarricense) , que incloïa l’anomenat ‘gallopinto’ (arròs amb fesolets negres), un plat del qual fugim com la pesta, perquè menjar aquesta bomba energètica matinal podia ser sinònim de no passar per un vàter a tot el circuit. La dieta més racional en aquests viatges passa per no fer excessos i consumir fruita sempre que es pugui (i més ben pelada, per evitar problemes). Hi ha qui es torna boig amb els bufets lliures i acaba amb uns quants quilos (i colesterol) de més.

Continua llegint

Costa Rica (2): més de 12 hores d’avió

Un Airbus d’Air Comet (foto Viquipèdia).

El títol d’avui reflecteix el que mai t’expliquen clarament a les agències. Fa deu anys, el nostre avió d’Air Europa cap a Madrid sortia de Barcelona a les 7 del matí del dissabte 12 de juliol del 2008 i el que ens portaria a Costa Rica, pertanyent a la companyia Air Comet (aerolínia en fallida un any després, el 2009, quan va tancar), tenia prevista la sortida a les 11.45 hores.

Calia ser a l’aeroport del Prat cap a les 5.30 hores del matí, així que ens vam haver d’aixecar cap a les 4.30. Ens vam donar una dutxeta per aclarir-nos i vam agafar un taxi. No hi havia gaire gent al nostre taulell, però l’aeroport bullia de gent. Sembla mentida, però hi ha molta més gent del que pensem que vola a aquelles hores.

Vam haver de facturar les maletes. Era la part més pesada, perquè les havies de recollir després, a Madrid, per tornar a facturar-les cap a l’altre avió. Millor així, perquè si te les perden abans de començar el viatge és un pal. I això li va passar a un passatger, a qui van extraviar l’equipatge durant una estona i vam sortir amb un quart d’hora de retard. Encara sort que el sol començava a brillar i no es veia ni un núvol a l’horitzó.

Continua llegint

Costa Rica (1): els preparatius del viatge

La granoteta d’ulls vermells que surt a la portada de Lonely Planet, fotografiada per l’autor.

Com us deia a l’entrada anterior, aquest és el relat del viatge a Costa Rica que vam iniciar el dia 12 del mes de juliol de l’any 2008 i que ara recupero. Va ser un viatge que vam contractar algunes setmanes abans. Havíem acceptat una idea de l’Ivan, l’amable empleat de l’agència de viatges que tinc al costat de la meva feina.

Era un circuit pel país centreamericà de la majorista Mundicolor, que s’anomenava ‘Parcs Nacionals al Complert‘ (a l’enllaç, els existents). Però, és clar, aquest «tots» es concretava en nou nits i vuit dies: quatre d’aquelles jornades eren viatges en trànsit entre les diverses zones del país, realitzats amb autocar a través de les carreteres costa-riquenyes molt peculiars, i les altres quatre ja sí per gaudir alguns dels molts parcs (en realitat n’hi ha 27, ni més ni menys).

Continua llegint

© 2023 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑

WordPress Cookie Plugin by Real Cookie Banner