En moltes ocasions, treballant durant anys a l’àrea cultural del meu diari, es va creuar al meu camí el nom de Bill Viola.
El tipus en qüestió apareixia de tant en tant en un museu, en alguna exposició. I jo, que em considerava un cinèfil de pro, no acabava d’entendre què feia el tal Viola amb els seus vídeos, això que s’anomena videoart.

En realitat, allò que en un cinema o una televisió convencional pot resultar estrany, avorrit, reiteratiu, aquest individu el transforma en una pel·lícula que sorprèn i que encanta als crítics d’art més moderns.
Ahir li van concedir el 21è Premi Internacional Catalunya per la «creació d’una obra artística i tècnica, personal i espiritual, mitjançant l’ús del videoart, del qual és pioner», segons ha valorat el jurat.
Aquest és el principal guardó que concedeix la Generalitat de Catalunya a persones que es destaquen per la seva contribució en el desenvolupament de valors humans, científics o culturals a tot el món. Es lliurarà el proper 30 de juny.
Si us ve de gust veure alguna de les seves obres, com la que encapçala aquestes línies, en aquest enllaç de Youtube n’hi ha algunes.
També us deixo el de la seva pròpia web i el de la Fundación Paul Getty, que en parla.