El blog del periodista Txerra Cirbian
Aquest cognom, tan difícil de pronunciar, té entre els seus portadors a dos octogenaris que tots vostès, amables lectors, coneixen o recorden, segurament.
Este apellido, tan difícil de pronunciar, tiene entre sus portadores a dos octogenarios que todos ustedes, amables lectores, conocerán o recordarán, seguramente.
Des de fa uns dies, potser una mica abans que la seva aparició abans, durant i després del programa d’humor Crackòvia d’aquest dilluns passat, va aparèixer a la tele un d’aquests anuncis que enganxen.
Desde hace unos días, quizá algo antes de que su aparición antes, durante y después del programa de humor Crackòvia de este pasado lunes, apareció en la tele uno de esos anuncios que enganchan.
Què malament ho porten els polítics de dretes amb la Vikipèdia.
Hores després que els socialistes catalans van col·locar aquest enllaç en un dels seus cartells electorals, l’enciclopèdia col·laborativa ha hagut de retocar la biografia del candidat del PP català cap a una certa neutralitat política.
El més interessant de tot això és la pàgina de la Viquipèdia on es discuteix precisament aquest tema.
En tot cas, recordeu que hi ha altres opcions, des de l’esquerra ecologista fins a la finalment legalitzada Iniciativa Internacionalista (per cert… algú els ha vist en alguna part?).
Qué mal lo llevan los políticos de derechas con la Wikipedia.
Horas después de que los socialistas catalanes colocaran este enlace en uno de sus carteles electorales, la enciclopedia colaborativa ha tenido que retocar la biografía del candidato del PP catalán hacia una cierta neutralidad política.
Lo más interesante de todo ello, la página de la Wikipedia donde se discute precisamente este tema.
En todo caso, recordad que hay otras opciones, desde la izquierda ecologista hasta la finalmente legalizada Iniciativa Internacionalista (por cierto ¿alguien les ha visto en alguna parte?).
Aquests dies, tot passejant pel Saló del Còmic de Barcelona, he pogut comprobar que l’aficció de les noies cap els còmis va en augment.
Si a això afegim la bona notícia de que Ana Miralles ha estat la primera dona guardonada amb el Gran Premi del Saló, doncs em fa tenir esperançes de cara al futur d’aquest art… menor?
Estos días, paseando por el Salón del Cómic de Barcelona, he podido comprobar que la afición de las chicas hacia los comics va en aumento.
Si a esto añadimos la buena noticia de que Ana Miralles ha sido la primera mujer galardonada con el Gran Premio del Salón, todo ello me hace tener esperanzas de cara al futuro de este arte… ¿menor?
El Saló del Còmic de Barcelona té, a més dels premis que atorguen els professionals (veure la meva entrada anterior) altres guardons votats pels aficionats.
El Salón del Cómic de Barcelona tiene, además de los premios que otorgan los profesionales (ver mi entrada anterior) otros galardones votados por los aficionados. Seguir leyendo
Acaban de darse a conocer los premios del Salón del Cómic de Barcelona y, como es natural, mis colegas de la prensa general y de la especializada detallan hoy en sus respectivos medios.
Por ejemplo, mis compañeras Anna Abella y Gemma Tramullas, de El Periódico de Catalunya, hacen incapié en un dato realmente interesante: por primera vez el certamen ha premiado a una mujer, la madrileña Ana Miralles, que ha recibido el Gran Premio del Salón.
En estos enlaces de las editoriales Norma, Glenat, Planetacomic y el blog La BD podréis encontrar más información sobre ella.
Pero vayamos con la lista de premiados, empezando por los oficiales: Seguir leyendo
Acaben de donar-se a conèixer els premis del Saló del Còmic de Barcelona i, com és natural, els meus col·legues de la premsa general i de la especialitzada els expliquen avui en els seus respectius mitjans.
Les meves compayes Anna Abella i Gemma Tramullas, d’El Periódico de Catalunya, parlen d’una dada realment interessant: per primera vegada, el certamen ha premiat una dona, la madrilenya Ana Miralles, que ha rebut el Gran Premi del Saló.
En aquests enllaços de les editorials Norma, Glenat, Planetacomic y el blog La BD podeu trobar-ne més informació.
Però anem a pams amb la llista de guardons, començant pels oficials: Seguir leyendo
La primera foto, aquest matí, casi des de l’entrada del Saló del Còmic de Barcelona.
Flash Gordon i el seu cohet.
La primera foto, esta mañana, casi desde la entrada del Salón del Cómic de Barcelona.
Flash Gordon y su cohete.
La fiesta de los tebeos, el Salón del Cómic de Barcelona, llega a su 27ª edición.
La festa dels tebeos, el Saló del Còmic de Barcelona, arriba a la seva 27ª edició.
Hasta ayer, el mejor equipo del mundo era el Manchester United. Hoy lo es el FC Barcelona. El entrenador de los reds, sir Alex Ferguson, es una institución. El del Barça, Pep Guardiola, es desde hoy el héroe de Roma.
Sir Alex tiene 67 años, empezó a jugar al fútbol cuando yo nací, en 1957, y a entrenar al Manchester, cuando nació mi hijo, en 1986. Es toda una leyenda.
Pep tiene 38 años, llegó al Barça en 1984 desde el Gimnàstic de Manresa y jugó en juveniles hasta 1990, cuando pasó al primer equipo, al que empezó a entrenar hace menos de un año. Desde ayer entró en la leyenda del fútbol español y en el corazón de todos los aficionados.
Fins ahir, el millor equip del món era el Manchester United. Avui ho és el FC Barcelona. L’entrenador dels reds, sir Alex Ferguson, és una institució. El del Barça, Pep Guardiola, és des d’avui l’heroi de Roma.
Sir Alex té 67 anys, va començar a jugar a futbol quan jo vaig néixer, el 1957, i a entrenar el Manchester, quan va néixer el meu fill, el 1986. És tota una llegenda.
Pep té 38 anys, va arribar al Barça el 1984 des del Gimnàstic de Manresa i va jugar a juvenils fins a 1990, quan va passar al primer equip, al qual va començar a entrenar fa menys d’un any. Des d’ahir va entrar en la llegenda del futbol espanyol i en el cor de tots els aficionats.
© 2026 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
