El blog del periodista Txerra Cirbian

Autor: TC (Página 105 de 169)

L’estrés de la nit de Cap d’Any

L’amic Lo Vilot em passa una traducció ràpida, però adaptada, d’un acudit que també m’ha arribat en versió castellana per algunes vies. Potser sigui un monòleg d’aquests del club de la comèdia (si algú conèix l’autor, que m’ho faci saber).
És una miqueta llarg, però tot sigui per a fer front al fosc futur que s’ens apropa.
Si voleu llegir-ho, segueix aquí sota…
Seguir leyendo

El estrés de la Nochevieja

Me ha llegado por varias vías un chiste, o quizá un monólogo de esos del club de la comedia (si alguien sabe el autor, que me lo haga saber).
Es un poco largo, pero que me permite echar unas risas frente al negro futuro que se nos acerca.
Si os apetece leerlo entero, sigue un poco más abajo…
Seguir leyendo

2009, cara nueva

Aunque estos días he ido haciendo pruebas, he decidido abrir el 2009 con cara nueva: una plantilla o tema nuevo de WordPress basada en el tema Inove, de mg12, ligeramente modificado por mi, que es la que ahora estáis viendo.

2009, cara nova

Encara que aquest dies ja he anat fent proves, he decidit obrir l’any 2009 amb cara nova: una plantilla nova de WordPress, basada en el tema Inove, de mg12, lleugerament modificat per mi, que és la que ara esteu veient. 

Inocentadas

Me pregunto por qué la prensa seria ha dejado de publicar inocentadas en sus páginas el día 28 de diciembre.
Recuerdo haber leído algunas invenciones muy buenas e, incluso, haber participado en la elaboración de alguna de esas noticias manifiestamente falsas, que nos asombraban de puro imposible. No eran informaciones que hicieran daño, sino que te hacían sonreír hasta descubrir, a la mañana siguiente, en qué inocente había sido por pensar que el Real Madrid, por ejemplo, estaba dispuesto a fichar a Guardiola por una millonada.
Ahora sólo algunos diarios de la prensa deportiva mantienen la tradición.
Curioso: esta prensa es la que más vende.

Innocentades

Em pregunto per què la premsa seriosa ha deixat de publicar innocentades en les seves pàgines el dia 28 de desembre.
Recordo haver llegit algunes invencions molt bones i, fins i tot, participar-hi en l’elaboració d’alguna d’aquestes notícies manifestament falses, que ens sorprenien per la seva impossibilitat. No eren informacions que fessin mal, sinó que et feien somriure fins a descobrir, a l’endemà, en què innocent havia estat per pensar que el Barça, per exemple, estava disposat a fitxar Casillas a qualsevol preu.
Ara només alguns diaris de la premsa esportiva mantenen la tradició.
Curiós: és aquesta premsa la que més es ven.

La lotería de Navidad

En la avalancha de informaciones sobre la lotería de Navidad, rifa que tampoco me ha tocado este año, como al señor del dibujo de Forges, me quedo con dos imágenes televisivas. 
Una, de Jordi Gil, para el Hora Q de TV-3. En un buen y respetuoso reportaje sobre un joven de Bangladesh que ha ganado 300.000 euros de golpe, el reportero muestra la cartilla del chico. Antes de esa cifra mareante solo aparece otra, de 17 euros, y un poco más arriba, la típica comisión de mantenimiento que nos endilga toda entidad bancaria.
Otra, anónima, de un achispado acertante que confiesa lo más confesable de su alegría: «¿Qué voy a hacer ahora? Lo que hacen todos los pobres: celebrarlo».

La rifa de Nadal

En l’allau d’informacions sobre la loteria de Nadal, rifa que tampoc m’ha tocat aquest any, com al senyor del dibuix de Forges, em quedo amb dues imatges televisives.
Una, d’en Jordi Gil, per a l’Hora Q de TV-3. En un bon i respectuós reportatge sobre un jove de Bangla Desh que ha guanyat 300.000 euros de cop, el reporter mostra la cartilla de la caixa d’estalvis del noi. Abans d’aquesta xifra marejadora tan sols apareix una altra, de 17 euros, i un poc més a dalt, la típica comissió de manteniment que ens encoloma tota entitat bancària.
Una altra imatge, anònima, d’un alegre guanyador que confessa la cosa més confessable de la seva alegria: «Què vaig a fer ara? El que fan tots els pobres: celebrar-ho».

Torna Nadal i…

La meva amiga Margarita m’envia una felicitació que reprodueix un poema d’en Miquel Martí Pol i que vull compartir amb tots vosaltres.

«Torna Nadal i torna la pregunta: proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra?»

Des del més profund del meu cor vull desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any 2009.
Ho necessitem.

Vuelve Navidad y…

Mi amiga Margarita me envía una felicitación que reproduce un poema de Miquel Martí Pol y que quiero compartir con todos vosotros.

«Vuelve la Navidad y vuelve la pregunta: ¿proclamaremos la paz con las palabras mientras con el gesto favorecemos la guerra?»

Desde lo más profundo de mi corazón quiero desearos una Feliz Navidad y un Mejor Año 2009.
Lo necesitamos.

Demà, posa’t la gorra i ves al Zoo

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=ocQFouDz5JA[/youtube]

Demà, dissabte, a partir de les 10 del matí i durant tot el dia, l’Afanoc, l’associació de pares, amics i familiars de nenes i nens afectats pel càncer organitzen la seva festa anual al Zoo de Barcelona.
A l’escenari principal, el periodista Albert Om presentarà l’acte i hi haurà actuacions de Trapelles, els Lunnis, els Castellers de Sants, Gerard Quintana i el Mag Lari. També hi haurà tallers, obsequis i altres sorpreses.
Si podeu, acudiu. Serà divertit i ajudareu a una bona causa.

« Entradas anteriores Entradas siguientes »

© 2026 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑