Des de fa unes setmanes m’he embolicat una mica més i escric un bloc sobre còmics al diari El Periódico.
No content amb escriure aquest bloc personal i coordinar el diari del Col·lectiu Catacric –encara que els seus membres estem una mica ganduls últimament–, vaig proposar i em van acceptar la possibilitat d’escriure d’una forma més o menys regular sobre una de les meves primeres aficions: els còmics.
De fet, entre els primers treballs que vaig fer al meu diari, a inicis dels anys 80, va ser el d’escriure sobre el món de la historieta, llavors apassionant, amb l’eclosió de les anomenades línia clara i línia xunga (o underground) del còmic espanyol.
Avui, lamentablement, el panorama no és tan favorable com llavors.
Aquest matí he entrat en una gran llibreria d’una important ciutat catalana per comprar l’últim àlbum d’Astèrix. De passada, he preguntat per la secció dedicada al còmic adult: hi havia una única prestatgeria, amb vuit títols, la majoria de l’editorial Norma i algun d’Ediciones B.
Penós. Realment penós.
Ah … I com vaig comentar al meu article de TeVeo, no he vist res de nou a l’esgotat horitzó d’Astèrix el gal.
M’agradaria informar-me sobre els estils i la història de la línia clara i la línia xunga, i he vist que vostè ha escrit sobre això.
Si no li és molta molèstia, m’agradaria que m’enviés informació o algun article seu a l’adreça electrònica que li he deixat.
Moltíssimes gràcies.