Somos muchos los aficionados a la fotografía que tomamos imágenes con el teléfono móvil y las subimos a internet al momento, o posteriormente, gracias a una aplicación para teléfonos inteligentes llamada Intagram. Somos instagrameros, igers y alguna denominación más que corre por la red.
Se han hecho ya varios reportajes sobre nuestra actividad, como uno muy reciente de mi compañera Mayka Navarro, otra aficionada a este invento que ha hecho furor, sobre todo, entre fotógrafos y periodistas. Es la inmediatez del instante, como ocurre con Twitter.
Lo único que no me termina de convencer es el uso de la herramienta para subir fotos retocadas fuera del teléfono, mejoradas y trasladadas a la nube mediante el programa. Son fotos magníficas, pero sin la espontaneidad de Instagram.
Por ejemplo: la imagen de la izquierda, más bonita, corresponde a un momento tomado este sábado en Vic. La de la derecha, malísima, es de anteayer, en una sala de espera, vacía, con unos enormes extintores al lado, que dieron pie a que un amigo hiciera el comentario: «Es que la gente acostumbra a salir muy quemada de estos sitios».
Som molts els aficionats a la fotografia que prenem imatges amb el telèfon mòbil i les pugem a internet al moment, o posteriorment, gràcies a una aplicació per a telèfons intel·ligents que es diu Intagram. Som instagramers, igers i alguna altra denominació més que corre per la xarxa.
S’han fet ja diversos reportatges sobre la nostra activitat, com un de molt recent de la meva companya Mayka Navarro, una altra aficionada a aquest invent que ha fet furor, sobretot, entre fotògrafs i periodistes. És la immediatesa de l’instant, com passa amb el Twitter.
L’únic que no m’acaba de convèncer és l’ús de l’eina per pujar fotos retocades a l’ordinador, fora del telèfon, millorades i traslladades al núvol mitjançant el programa. Són fotos magnífiques, però sense l’espontaneïtat de l’Instagram.
Per exemple: la imatge de l’esquerra, més bonica, correspon a un moment pres aquest dissabte a Vic. La de la dreta, dolentíssima, és d’abans d’ahir, en una sala d’espera, buida, amb uns enormes extintors al costat, que van donar peu a que un amic fes el comentari: «La gent acostuma a sortir molt cremada d’aquests llocs».
Deja una respuesta