Vivimos tan rápido, que vemos un sumario en los telediarios, oímos los avances de los informativos de las radios o leemos los titulares de portada de los diarios o sus equivalentes en internet.
Soy un usuario medio de Twitter, este magnífico servicio de microentradas que permite lanzar al mundanal ruido de la red un mensajito de unos pocos caracteres… Lo cual nos obliga a sintetizar la idea en una especie de titular largo.
Y luego añadimos un enlace, para que esa idea tenga continuación en un texto más largo.
Por eso, en estos momentos que el papel está en crisis, es bueno comprobar que una inmensa mayoría de esos enlaces apuntan a los medios tradicionales, a artículos de prensa.
Quizá sería bueno que alguien se diera cuenta, que en lugar de abandonar el negocio que sigue generando buena parte de la mejor información invirtiera en potenciar el trabajo periodístico y no en abaratarlo y reducirlo a tuiteos.Vivim tan ràpid, que veiem un sumari en els telenotícies, sentim els avenços dels informatius de les ràdios o llegim els titulars de portada dels diaris o els seus equivalents a internet.
Sóc un usuari mitjà de Twitter, aquest magnífic servei de microentrades que permet llançar al mundanal soroll de la xarxa un missatget d’uns pocs caràcters… La qual cosa ens obliga a sintetitzar la idea en una mena de titular llarg.
I després hi afegim un enllaç, perquè aquesta idea tingui continuació en un text més llarg.
Per això, en aquests moments que el paper està en crisi, és bo comprovar que una immensa majoria d’aquests enllaços apunten als mitjans tradicionals, a articles de premsa.
Potser seria bo que algú es donés compte, que en lloc d’abandonar el negoci que segueix generant bona part de la millor informació invertís a potenciar el treball periodístic i no en abaratir-i reduir-lo a piulades.
Hola Txerra!
Comparteixo la teva reflexió sobre la rapidesa (i afegiria l’excés) en el consum d’informació actual.
Hi ha autors que sostenen que això ens provoca un canvi en la percepció del temps i ens «obliga» a respondre amb la mateixa immediatesa i, per tant, moltes vegades amb manca d’una mínima reflexió i anàlisi del que llegim/escrivim.
En parlo aquest article, a veure que et sembla: http://bloc.escacc.cat/2011/09/narcocomunicacio/
Salutacions!