Li escrivia fa una estona a un col·lega, al periodista andalús Santiago Pérez, autor de l’interessant bloc Diario de hoy, que ara, de tornada de les vacances, penses en quin article has d’escriure al bloc… I fins i tot, si has, pots o vols escriure de nou.
Es fa costerut, com quan tornes a la feina…
I de sobte, et sorgeix la idea, l’espurna de l’article, i tornes al teclat.
Avui mateix he volgut escriure dos articles: aquest, que llegiu ara, i just l’anterior, el d’Iniesta.
Tenia els meus dubtes, sobretot a l’hora de datar-ho. I la decisió ha estat la de situar la data el dia en què passava el relat, el dia de la final del Mundial, just un dia després de la manifestació de Barcelona en la que Catalunya demanava, exigia el seu dret a decidir.
I a vegades em passa el que escriu Santi en el seu article «El mar dels silencis»:
«No se m’acut res per explicar. En aquestes circumstàncies el millor és posar-se a llegir, però clar, al cap d’una estona sento un irrefrenable desig de posar-me a escriure, per la qual cosa em passo gran part del meu temps viatjant entre el llibre i les tecles, entre les tecles i el llibre.»
Per tot això, aquests dies us aniré fent partícips d’aquests viatges personals, com el que he fet a Irlanda, per exemple, i dels llibres, revistes, diaris, articles i altres textos que he llegit.
Deja una respuesta