Fa temps que em graduo la vista i compro les ulleres a l’Òptica Marcos, just davant el Mercat de Sant Antoni de Barcelona. És una petita botiga de barri on el seu amo, l’Albert, intenta ajustar preus i no enganyar la gent amb l’últim model de la marca de moda, sinó aconsellant al client en funció de les seves necessitats.
Dic que fa temps, perquè en els anys que li visito he vist créixer al seu fill Ermengol i l’he vist estudiar la mateixa carrera que el seu pare. Fa uns dies, a més, el noi em va sorprendre amb l’anunci d’un viatge: s’anava uns dies a l’Àfrica, al Senegal, amb una jove ONG per graduar la vista als nadius, entre els quals hi ha nombrosos nens albins. Tot això de forma altruista. L’entitat en qüestió es diu Acció Senegal.

Albert Rodríguez, responsable d’aquesta associació, m’ha escrit una carta en què explica apassionadament el que fan.

La nostra Organització es molt jove, ja que la varem tenir registrada a la Generalitat al mes de febrer del 2009. Va néixer perquè la meva dona. l’Ana, i jo mateix feia uns quants anys que anàvem viatjant a països poc desenvolupats intentant poder fer quelcom pels altres… Dit així sona bastant pobre, però suposo que va ser un camí d’uns anys on trobar el nostre camí i concentrar les nostres petites possibilitats en quelcom més concret.
A l’any 2005 varem estar per primer cop al Senegal i de mica en mica varem veure que podíem treballar d’una manera més positiva per una sèrie de raons. Varem doncs començar a anar un cop l’any al país per conèixer-lo en profunditat i intentar comprendre (que es una paraula que molts cops oblidem). Mica en mica ens vam anar ficant en petits, molt petits projectes que podíem fer amb les nostres úniques i privades possibilitats i varem engegar campanyes boca-orella per recollir materials diversos, bàsicament roba i medicació que portàvem personalment i entregàvem en els nostres viatges. (Cosa que seguim i seguirem fent).
A partir del 2007 varem començar a viatjar dos cops l’any al país i es en el viatge de l’octubre del 2008 en que varem entendre que estàvem al nostre límit personal de poder fer coses i teníem ja clars els diferents projectes i maneres d’actuar pels que necessitàvem ajuda. I d’alli va néixer l’associació «oficial».
Nosaltres portem endavant un projecte en el que intentem veure les necessitats concretes de la població, sobre tot rural del Senegal i, en funció de les nostres possibilitats, lluitar per aconseguir petits projectes. Com exemple, l’any passat, el 2009, varem aconseguir comprar i entregar un vehicle de transport per malalts per el dispensari de Tomboronkoto, a l’est del país, que es un lloc on hi han més de 20 petits poblets, amb una població de més de 2.000 persones i que en 25 d’anys d’existència mai havien tingut cap vehicle de quatre rodes per portar els malalts mes greus a l’hospital, que es troba a 38 quilòmetres. També vam subministrar gran quantitat de medicaments i d’altres materials. De la mateixa manera, en aquest últim viatge hem fet lo mateix (l’Ermengol t’ho haurà explicat) per el dispensari de Dialacoto que agrupa una població de més de 15.000 persones…….. Bé, seria gairebé impossible poder-te donar informació complerta en unes ratlles que voldria simplificar al màxim.
El cas es que, un cop muntada l’Associació, hem anat trobant col·laboradors de tota mena, tant desde la aportació econòmica fixa com a soci col·laborador (amb unes mini quotes de, al menys, 6 euros al mes), fins a donacions privades, actes diversos per recaptar diners i un gran moviment amb recollida de material ja que agafem per emportar-nos i distribuir personalment, roba, medicaments, ulleres graduades, ordinadors portàtils i material escolar…
I tot això va creixent cada cop més. Lentament, però sense parar, ja que els projectes que tenim son molt entenedors per la gent que ens coneix i veuen una acció directe permanent.
Una de les accions que portem també a terme des del 2005 és la que hem anomenat «Operació arròs» i que consisteix en que unes setmanes abans de cada un dels viatges, obrim una partida econòmica independent que va directament a una bossa de diners amb els que, quan som allí, comprem sacs d’arròs de 50 kilos que carreguem i entreguem en els llocs més necessitats, on segurament les collites no asseguren ni tan sols el poder menjar durant tot l’any… Amb aquest sistema vam entregar-hi més de 5.000 kilos d’arròs el 2009.
No et vull cansar més ja que podria parlar i parlar sense aturar-me. Segurament lo que més necessitem en aquests moments és un petit salt qualitatiu per a que la gent ens conegui i pugui sapiguer tot el que intentem fer. Aquest es un dels nostres objectius d’aquest any, que Acción Senegal sigui més coneguda i que la nostra web rebi visites constants, ja que d’aquestes visites neixen les col·laboracions.
Gràcies, si més no, per llegir aquestes ratlles, que segurament son bastant inconnexes, però es que l’Ana i jo tenim dos problemes bàsics: el primer és que cadascú de nosaltres té la seva feina que ens ocupa 12 hores al dia, i el segon, que de vegades, quan parlem o treballem per l’associació, ens pot més el cor que el cervell.

Jo no puc afegir més al que Albert –a qui no conec personalment– m’explica.
Només que entreu a la seva pàgina web i donéu un cop d’ullal que fan.