Sempre m’han agradat els punts suspensius al final d’un text.

Explica la RAE:

Signe de puntuació format per tres punts consecutius (…) – i només tres -, anomenat així perquè entre els seus usos principals hi ha el de deixar en suspens el discurs.

I l’Enciclopèdia Catalana:

Signe de puntuació (…) que indica que el sentit d’una frase resta suspès, que una enumeració és incompleta.

I la Viquipèdia:

Tenen el mateix significat gramatical que el punt, tot i que indiquen al lector que la frase precedent podria continuar.

Joaquín Sabina els utilitza en «Lo peor del amor«:

El pitjor de l’amor és quan passa / quan al punt final dels finals / no li queden dos punts suspensius…

En aquest cas, ho podeu aplicar al final d’aquest any… que segueix el 2010, d’aquí a unes hores.