Aquest cap cap de setmana hem estat a Sort… Podia fer el típic joc de paraules (amb la sort de sort), però no cal, oi…
Deia que havíem anat al Pallars i no per comprar loteria…

Volíem visitar a uns amics i pujar a l’estany de Sant Maurici, però ja que hi erem a Sort, ens hem acostat a La Bruixa d’Or, la famosa administració d’en Xavier Gabriel, una botigueta que li està donant tants calerons que, a més a més, té una botiga de productes oficials, una fundació i fins es permetrà el capritx de viatjar a l’espai.
No m’havia preocupat de comprar un dècim fins que la família et diu allò de «i no has comprat loteria de Nadal?».
Doncs no. No n’hi havia pensat…
Després d’esmorzar a l’hotel, vaig pensar que potser la família tenia raó i que havia de pagar aquest peatge.
Era d’horeta i, a més a més d’anar a comprar el diari, vam passar davant la porta de La Bruixa.
Uns minuts abans, un autocar de gent gran va deixar la seva càrrega d’avis prop de l’hotel i, en la meva ingenuïtat, vaig pensar que volien esmorzar fort, com és costum a la comarca.
Però no. Van anar corrent a fer cua a La Bruixa, que obria a les 10 del matí. No em podia imaginar que es pogués montar la cua tan grossa que es va formar per comprar un dècim.
Potser deuria haber-ho escrit entre admiracions: era una enorme cua!
No ens vam queder. Vam marxar d’excursió, a gaudir d’un esplèndid dia de sol a la muntanya.
A la tarda, després de dinar, vaig fer un segon intent. Infructuós. De nou la cua s’allargava i tornava a haver-hi més de cent persones.
Finalment, cap a les 8 de la tarda, minuts abans que La Bruixa tanqués, hi quedaven sis o set persones davant el taulell. Va ser el moment de comprar un parell de dècims.
Però quan vaig sol·licitar un número acabat en 13 –ja veuen que no sóc supersticiós; més aviat al contrari–, la resposta va ser: «No tenim números acabats en 13. Mai. No en volem cap».