A Catalunya, avui és es la castanyada, la nit que es mengen castanyes i moniatos, panellets i una copeta de vi dolç.
La paraula moniato sempre m’ha fet gràcia… però què és un moniato?
Miro el Diccionari de la Llengua Catalana i hi diu el següent:
(1868; del castellà boniato, aparegut a les Antilles, d’origen incert, potser ni tan sols indígena).
1. Planta herbàcia amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, de la família de les convolvulàcies (Ipomoea batatas), amb les flors blanques i els fruits en càpsula.
2 Tubercle del moniato.
Com no em conformo, googleo una mica i apareixen diverses entrades. La corresponent a la Wikipedia diu: «El moniato o batata (Ipomoea batatas) és una planta de la família de les convolvulaceae, conreada per la seva arrel tuberosa comestible. Originària de Llatinoamèrica, on forma part des de l’època precolombina de la dieta local, va arribar a Europa en el segle XVI i s’ha difós àmpliament en tot el món.»
I hi inclou una dada curiosa: ¡Xina és el principal productor, amb el 83% del total mundial! Déu n’hi dó!