Fa un parell de dies, parlava amb un col·lega sobre l’obligació dels periodistes de les televisions i ràdios públiques de respectar uns determinats temps en els blocs d’informació electoral.
Des de fa temps, sindicats i col·legis de periodistes demanen als partits polítics que se’ns deixi fer la nostra feina, que no se’ns instrumentalitzi ni se’ns converteixi en mers transmissors dels seus missatges, amb uns minutatges pautats pels resultats de les últimes eleccions.
En un moment de la conversa, vaig comentar:
–¿I si simplement ens neguéssim?
— A què?
— A informar dels seus actes…
— Com?
— Que els polítics facin el que vulguin. Nosaltres ens declarem en vaga o declarem que el que ens demanen va en contra de la nostra ètica i la nostra consciència. No acudirem als seus actes electorals ni a les seves rodes de premsa. I llavors qui s’assabentaria del que fan, si els periodistes no estiguessin allà?