Recordo que, quan vaig començar aquest diari, fa més d’un any, una de les raons que em va impulsar a escriure’l va ser el plaer de les paraules.
Per això, mirant cap amunt, estirat sota un arbre, com es veu a la foto, he escollit la paraula que encapçala aquesta entrada i que els autors de la Gran Enciclopèdia Catalana defineixen així:
migdiada [de migdia]
1 Temps al volt de migdia (Les xafogoses migdiades d’estiu).
2 Dormida que hom fa després de dinar (Fer la migdiada).
Quina millor paraula per a la tarda d’un diumenge!
Migdiada
Deja una respuesta
Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.
Si senyor …. ja saps que la meva meta es VIURE, una obsessió «estoy en ello»(ho escric en gran perque sovint ens oblidem, es curiós però cert).Uff, la migdiada … quant es pot fer, coincideix amb relaxació, vacances, festa, temps ….Sovint es parla de que avorrir-se es negatiu …. sempre he dit, que avorrir-se, expressament, es una experiència extraordinària … …. la ment en blanc …. aquella calor del estiu, aquell ric-ric-ric dels grills (o el que sigui) … aquella habitació fosca i fresca, on lleument passa l’aire … aquella nonya després d’un bon dinar …uff, qui no li agradi fer migdiades …. no es d’aquest mon …