Dins el superpoblat mercat editorial, existeix un grapat de revistes de qualitat dedicades als viatges.
Per citar només algunes, aquí estan Altaïr, Descobrir Catalunya –ambdues publicades per Edicions 62, i la primera apadrinada per la llibreria homònima–, Geo i Rutes del Món.
Hi ha moltes més, més o menys comercials, més o menys publicitàries.
Però les dues fotos de dalt es refereixen a altra publicació de viatges on el viatge no és el més important. La capçalera es diu El Mundo de los Pirineos i està publicada per Sua Edizioak.
Aquesta editorial, amb seu a Bilbao, edita unes excel·lents guies de muntanya, com l’últim «quadern pirinenc«, dedicat al Canigó i signat per Miguel Angulo i Núria García i Quera. Deia que el viatge no és el més important en les seves pàgines, encara que si el lector vol trobar-los els trobarà, i excel·lents, sempre amb un aire muntanyenc dins les seves pàgines.
Amb l’excusa de la serralada, la publicació ofereix esplèndids retrats de paisatges, gents i costums, amb tocs gastronòmics i culturals i entrevistes a personatges entranyables. Com es veu pel seu nom i editorial, podria predominar el toc euskaldún, però no: existeix un adequat equilibri entre lo basc-navarrès i lo català, sense perdre mai de vista el vessant aragonès.
Bona part del seu èxit es deu a un periodista català establert des de fa anys al País Basc: Sergi Ramis.
Viatger incansable, Ramis ha col·laborat amb les principals revistes del sector, i durant un temps va escriure les rutes amb bicicleta que setmanalment publica el diari El Periódico de Catalunya i que ara prossegueix el seu amic Joan Portell Rifà.
Ramis ha sabut assumir un paper difícil: escriure i signar poc per a editar i coordinar més. Una tasca difícil per a un periodista a qui li agrada escriure.
I ha sabut triar a col·laboradors en els quals sap que pot confiar, com ara Gorka López, Lucila Rei, Albert Torrent i Eduardo Viñuales, que signen el reportatge central del nombre de juliol i agost. I com els seus col·legues catalans César Barba i Raimon Portell, autors d’una ruta pels boscos pirinencs i d’una entrevista a una veterana pionera de l’escalada, Maria Antònia Simó.
Deja una respuesta