Res tan cinematogràfic com l’impostura: algú que es fa passar pel que no és…
«Fingimiento o engaño con apariencia de verdad», diu la RAE.
Un impostor és la «persona que cerca d’enganyar assumint un caràcter, un títol, etc, que no és el seu.
Això és l’Enric Marco, això és el que ha fet el protagonista de la setmana, el fals pres d’un camp de concentració nazi, el que millor explicava els horrors d’aquella època.
És «la mentida del pobre«, com titulava ahir Joan Barril a la contraportada d’El Periódico. En aquests dies, sí, denunciar a aquesta persona gran, ha estat l’espectacle mediàtic…
Però estic d’acord amb el Barril: qui no ha dit mai mentides?