L’escena pot passar i passa en qualsevol moment: un cotxe, furgoneta o camió aparcat al carril-bici d’una gran ciutat… diguem que és Barcelona. Un ciclista veu barrat el pas, treu el braç i es posa al carril dels automòbils. Una mica més a la seva esquerra, una agent de la Guàrdia Urbana, encara que en serveis d’oficines, com indica la seva vespa, i no pas en tasques de trànsit, veu la situació i passa d’ella. El ciclista li pica el timbre de la seva bici i ella, com si res. Tornar a sentir-se el timbre. I la guàrdia li fa una senya: a mi no em toca aquesta feina, noi, així que f…
I la furgo, tranqui, amb els intermitents posats…
Tampoc vull exonerar els ciclistes que ho fan malament, però això ja és una altra història.