Més de 12 hores d’avió

Aquest títol reflecteix el que mai t’expliquen clarament en les agències.
El nostre avió d’Air Europa cap a Madrid surt de Barcelona a les 7 del matí de dissabte 12 de juliol i el que ens portarà cap a Costa Rica, de la companyia Air Comet, té prevista la seva sortida a 3/4 de 12.

Mirant enrere: hem de ser a Barajas cap a les 9 de la matí i al Prat, cap a 2/4 de 6, així que ens llevem a 2/4 de 5 del matí.

Ens dutxem per marxar ben desperts i agafem un taxi. No hi ha massa gent en el nostre taulell, però l’aeroport bull ja de gent. Sembla mentida, però som molts els que volem a aquestes hores, i no vestim de Pont Aeri.
Hem de facturar les maletes. És la part més feixuga, perquè has de recollir-les després a Madrid, per tornar a facturar-les una altra vegada. Millor així que te les perdin abans de començar el viatge. Però… com se’ls en ha mig extraviat una d’un passatger, l’avió surt amb un quart d’hora llarg de retard. Comencem bé. Encara sort que el sol comença a brillar i no es veu cap núvol a l’horitzó.

Barajas
A l’aterrar a Barajas ens despertem de l’entreson que iniciem després de l’enlairament. Esperem una llarga estona per recollir les maletes a la terminal 2 i ens dirigim cap a la 1, des d’on surt la companyia Air Comet.
Arribem enfront de les seves taquilles i ens indiquen que ja podem embarcar l’equipatge. Ens girem i anem cap a la cua, que sembla breu… Falsa alegria: la resta de passatgers han deixat un passadís entre una llarguíssima cua i els taulells d’embarcament per no taponar el passadís per on circulen els altres passatgers de l’aeroport.
Una hora més tard podem desembarassar-nos de les maletes i anar a esmorzar, amb les targetes d’embarcament en el nostre poder.
A l’hora prevista ens acostem a la sala d’embarcament, però no sortim fins una hora i mitja més tard del previst, cap a 2/4 de 2. Mentalment fem càlculs i comencem a pensar que potser no serà possible veure el centre de San José algunes hores.

Dins l’avió
En l’envellit aparell portem les cames encogides per culpa d’uns seients bastant justets. Mengem un parell de vegades i passegem amunt i avall pels passadissos de l’aeronau. Els pipís, els necessaris, perquè un dels lavabos s’ha embussat al cap de tres hores, i cal fer cua.
Després de vuit o nou hores de vol, el capità anuncia que farem una breu escala tècnica a Jamaica per proveir combustible. Afegeix com a causa que hem hagut de sortejar la cua d’un huracà i que hi ha una forta tempesta a sobre de San José.
Ostres! Un huracà! Quan hem sortit d’Espanya no hi havia cap notícia sobre això i mira que hem mirat les Meteo de diferents països de la zona.
Dono un cop d’ull a la revista de la companyia, on apareixen els diferents models d’avió d’Air Comet, i el  cert és que en el que volem no té l’autonomia suficient per realitzar tot el trajecte d’una estrebada. Ens estaran enganyant una miqueta?

Fumigats
Abans d’aterrar a Jamaica, ens fumiguen a tots: ordres del Govern jamaicà per a tots els aeroplans que arriben a l’illa, no fos cas que portem alguna plaga en forma d’insectes. No ens deixen aixecar dels seients, encara que sí descordar els cinturons de seguretat: si s’incendia el combustible que ens estan posant als dipòsits de l’avió, caldrà sortir pitant… si hi ha temps. Bé, tots ens ho vam prendre amb bon humor i vam aplaudir a la tripulació quan finalment va aterrar a l’aeroport Juan Santamaría.

Aterratge
Són les 5 de la tarda (1 de la matinada hora espanyola) i hem estat a l’interior de l’avió unes 12 hores.
Quan finalment sortim de l’aparell, una glopada d’aire càlid i humit ens dóna la benvinguda a Costa Rica. Potser ha plogut, perquè hi ha alguns bassals, però la calor ambiental sembla incompatible amb la pluja, més freda a Espanya.
Després de la cerimònia de la recollida d’equipatges –no ens han perdut les maletes!–, diversos empleats de Mundicolor ens dirigeixen cap a un autocar, que ens espera a l’exterior i ens apropa a un hotel a mig camí entre l’aeroport i San José.

L’hotel
El nostre hotel és el Best Western Irazu, asèptic i funcional.
Al baixar de l’autobús ja és de nit. En aquest país es regeixen per l’horari solar: a les 6 del matí ja és de dia i 12 hores més tard, de nit. Ens separen 8 hores de desfasament amb Espanya.
Al preguntar per la capital tica, algú assenyala que és lletja i poc segura al caure el sol, així que, cansats, descartem acostar-nos a San José.
Tenim gana i, com el restaurant de l’hotel destil·la un cert aroma de burger ianqui, travessem el carrer i prenem un entrepà i una amanida al davant.
Són les 9 de la nit, hora tica, quan caiem cansats al llit.