El blog del periodista Txerra Cirbian

Mes: mayo 2013

Paseando con Spielberg

Estos días que se pasea por Cannes Steven Spielberg, como presidente del jurado del festival, me ha venido a la cabeza que, hace justo 25 años, Félix Flores, un buen colega del diario La Vanguardia, y yo, como reportero de El Periódico, pudimos charlar tranquilamente con él durante su corta visita a Granada.
El realizador ya había triunfado con Tiburón, ET, El color púrpura y las dos primeras aventuras de Indiana Jones. Confieso que era mi ídolo y en el diario tuvieron a bien enviarme a cubrir su presencia en la capital andaluza.
Antes, queridos lectores, era más fácil hablar con los famosos, con los deportistas o con los políticos, no como ahora, que has de superar un montón de filtros y barreras, o que directamente te dan un comunicado y ya está.
La gente de Spielberg había previsto visitar La Alhambra de Granada  el 23 de marzo de 1988.
No sabíamos cuándo lo haría, pero Félix y yo nos enteramos de que sería justo tras el cierre del lugar al público y allí nos plantamos, poco antes de las seis de la tarde. Esa visita no era un secreto, pero por alguna razón sólo estábamos allí un colega del Ideal de Granada, un diario local, y nosotros. La foto en que aparecemos con él nos la envió amablemente ese compañero.
Al filo de las seis de la tarde, un par de enormes coches aparcaron junto a una de las entradas. Allí estaba Steven Spielberg, su director de fotografía, el gran  Douglas Slocombe, y otros miembros de su equipo que no conocía.

Nos colamos con la comitiva, gracias a la gentileza del entonces presidente del Patronato de la Alhambra, Mateo Revilla, y empezamos el recorrido. Paseamos junto a Spielberg por los rincones más conocidos de la Alhambra. Le hice algunas fotos. Malas, muy malas. no había cámaras digitales entonces y no nos permitieron usar flash allí dentro. Tomé un par en el patio de los leones y otra, en el mirador. Ambas saldrían publicadas (podéis echar una ojeada a este pdf o a este texto plano).
Durante el recorrido, Félix y yo le hicimos un montón de preguntas sobre el proyecto de lo que sería Indiana Jones 3 y otras más genéricas, tipo «le ha gustado», «qué le parece». Y el director siempre nos respondió de forma correcta y educada. Añoro esos tiempos.

También aproveché para comentar, en un tono más personal, no destinado a la publicación, por su reciente paternidad. Su entonces esposa, Amy Irving, ya había tenido a su primer hijo, Max, y creo que estaba embarazada del segundo, Theo. Yo también había sido padre y había empatizaba con Spielberg, con quien intercambié frases sobre horas de insomnio y las típicas preocupaciones de papás primerizos.
Luego, siguió adelante con su recorrido hasta llegar a los jardines y estanque del Partal, donde Spielberg pronunció unas frases, en respuesta a otras frases de Mateo Revilla.
Un rato más tarde se celebró una rueda de prensa en la que el director anunció casi todo lo que nos había explicado antes a nosotros. La ventaja es que un traductor aclaraba algunas dudas que nuestro flojito dominio del inglés había dejado en el purgatorio de las dudas.
Hubo muchos compañeros en esa sala y seguro que en alguna hemeroteca debe estar el contenido de esa rueda de prensa.
Un segundo encuentro con el director norteamericano se produjo semanas más tarde, en mayo de 1988, cuando me enviaron a cubrir el rodaje de la película, que os explicaré otro día (para los impacientes, echar una ojeada a este otro pdf o en texto plano).
Los fans de Indiana Jones 3 ya saben que nunca se llegó a rodar en la Alhambra, pero yo me quedo con el recuerdo del paseo por su interior junto a Steven Spielberg.

Aquests dies que es passeja per Cannes l’Steven Spielberg, com a president del jurat del festival, m’ha vingut al cap que, fa just 25 anys, Félix Flores, un bon col·lega del diari La Vanguardia, i jo, com a reporter d’El Periódico, vam poder xerrar tranquil·lament amb ell durant la seva curta visita a Granada.
El realitzador ja havia triomfat amb Tiburón, ET, El color porpra i les dues primeres aventures d’Indiana Jones. Confesso que era el meu ídol i al diari van tenir a bé enviar-me a cobrir la seva presència a la capital andalusa.
Abans, benvolguts lectors, era més fàcil parlar amb els famosos, amb els esportistes o amb els polítics, no com ara, que has de superar un munt de filtres i barreres, o que directament et donen un comunicat i ja està.
La gent de Spielberg havia previst visitar La Alhambra de Granada  el 23 de març de 1988.
No sabíem quan ho faria, però Félix i jo ens vam assabentar que seria just després del tancament del lloc al públic i allà ens vam plantar, poc abans de les sis de la tarda. Aquesta visita no era un secret, però per alguna raó només hi érem un col·lega de l’Ideal de Granada, un diari local, i nosaltres. La foto en la qual som al seu costat ens la va enviar amablement aquest company.
A punt de les sis de la tarda, un parell d’enormes cotxes van aparcar al costat d’una de les entrades. Allà hi havia Steven Spielberg, el seu director de fotografia, el gran Douglas Slocombe, i altres membres del seu equip que no coneixia.

Ens vam colar amb la comitiva, gràcies a la gentilesa del llavors president del Patronat de l’Alhambra, Mateu Revilla, i vam començar el recorregut. Vam passejar al costat de l’Spielberg pels racons més coneguts de l’Alhambra. Li vaig fer algunes fotos. Males, molt dolentes. no hi havia càmeres digitals llavors i no ens van permetre utilitzar flash allà dins. Vaig prendre un parell al pati dels lleons i una altra, al mirador. Ambdues sortirien publicades (podeu fer una ullada a aquest pdf o aquest text pla).
Durant el recorregut, Félix i jo li vam fer un munt de preguntes sobre el projecte del que seria l’Indiana Jones 3 i altres més genèriques, tipus «li ha agradat», «què li sembla». I el director sempre ens va respondre de forma correcta i educada. Enyoro aquells temps.

També vaig aprofitar per comentar, en un to més personal, no destinat a la publicació, per la seva recent paternitat. La seva llavors esposa, Amy Irving, ja havia tingut el seu primer fill, Max, i crec que estava embarassada del segon, Theo. Jo també havia estat pare i havia empatitzava amb Spielberg, amb qui vaig intercanviar frases sobre hores d’insomni i les típiques preocupacions pares primerencs.
Després, va seguir endavant amb el seu recorregut fins arribar als jardins i estany del Partal, on Spielberg va pronunciar unes frases, en resposta a altres frases de Mateu Revilla.
Una estona més tard es va celebrar una roda de premsa en què el director va anunciar gairebé tot el que ens havia explicat abans a nosaltres. L’avantatge és que un traductor aclaria alguns dubtes que el nostre fluixet domini de l’anglès havia deixat al purgatori dels dubtes.
Hi va haver molts companys en aquesta sala i segur que en alguna hemeroteca ha d’haver el contingut d’aquesta roda de premsa.
Un segon trobada amb el director nord-americà es va produir setmanes més tard, al maig de 1988, quan em van enviar a cobrir el rodatge de la pel · lícula, que us explicaré un altre dia (per als impacients, fer una ullada a aquest altre pdf o en text pla).
Els fans d’Indiana Jones 3 ja saben que mai es va arribar a rodar a l’Alhambra, però jo em quedo amb el record del passeig pel seu interior al costat de Steven Spielberg.

Altaïr

Me llega vía Pep Bernadas la noticia del cierre temporal de la revista Altaïr, todo un referente en las publicaciones viajeras, de una calidad incuestionable.
La librería Altaïr sigue abierta en su emplazamiento de la Gran Via de Barcelona.
La crisis actual, que se está cebando de manera especial en la prensa de papel, y saturación del tema viajes a través de internet, parecen las causas evidentes. Una lástima.
Bernadas nos ha dirigido la siguiente carta:

«Me duele teneros que comunicar que, después de 22 años en los quioscos y librerías, las circunstancias económicas nos obligan a suspender temporalmente la publicación de la Revista Altaïr. Continuaremos más adelante, quizá con una periodicidad diferente, en otro formato o en un soporte digital. Todavía no lo sabemos.
Contamos con vuestra ayuda para informar de esta circunstancia de manera precisa. Para comunicar, sobre todo, que esto no es una despedida definitiva. No decimos «adiós», sino un comprometido «hasta pronto».

Pep añade en su nota que el próximo monográfico, el número 83, dedicado a los Parques Nacionales de Estados Unidos, será el último con su formato actual. Esperemos volverles a leer pronto, en el formato que sea.

M’ha arribat via Pep Bernadas la notícia del tancament temporal de la la revista Altaïr, tot un referent en les publicacions viatgeres, d’una qualitat inqüestionable.
La llibreria Altaïr continua oberta en el seu emplaçament de la Gran Via de Barcelona.
La crisi actual, que s’està acarnissant de manera especial en la premsa de paper, i saturació del tema viatges a través d’internet, semblen les causes evidents. Una llàstima.
Bernadas ens ha dirigit la següent carta:

«Em dol haver-vos de comunicar que, després de vint-i-dos anys als quioscs i llibreries, les circumstàncies econòmiques ens obliguen a suspendre temporalment la publicació de la Revista Altaïr. Continuarem més endavant, potser amb una periodicitat diferent, en un altre format o en un suport digital. Encara no ho sabem.
Comptem amb la vostra ajuda per informar d’aquesta circumstància d’una manera precisa. Per comunicar, sobretot, que això no és un comiat definitiu. No diem “adéu”, sinó un compromès “fins aviat”.

En Pep hi afegeix una nota, en la qual parla de que el pròxim monogràfic, el 83, dedicat als parcs nacionals dels Estats Units, serà l’últim amb el seu format actual l’últim. Esperem tornar a llegir-les aviat en qualsevol format.

Comercio justo

He visto que los responsables del canal autonómico catalán TV3 no ven con buenos ojos el nuevo espot de la Fiesta del Comercio Justo, que se ha de celebrar este próximo fin de semana.

Pues aquí lo tenéis.

He vist que els responsables del canal autonòmic català TV3 no veuen amb bons ulls el nou espot de la Festa del Comerç Just, que s’ha de celebrar aquest proper cap de setmana

Doncs aquí el teniu.

© 2025 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑