Fa un parell de dies, Quim Llena, conseller Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya, va criticar la reduïda oferta de vins autòctons en les cartes dels restaurants i va reclamar als empresaris del sector que potenciïn els productes catalans.
Però la qüestió no és només geogràfica, sinó de qualitat…
La notícia em va recordar una conversa que vaig mantenir la setmana passada amb Josep Ferret, el propietari dels Cellers i Caves Ferret i Mateu.
Ferret estava desanimat: «Les vendes han baixat, la competència ha pujat i les noves lleis de Trànsit no ajuden al sector… Què he de fer? Mira, veus aquest terreny [assenyalant un solar annex]? Estava destinat a un nou celler, però ja no. Estic a punt de complir els 65 i prefereixo dedicar-lo a construir pisos».
És una llàstima, perquè Ferret ofereix una correcta relació de qualitat i preu.
Al mercat n’hi ha vins corrents, els de taula, la qualitat dels quals deixa molt a desitjar. En d’altres, de marques famoses, pagues més la fama que el líquid.
El fet important és que hagi bons vins a uns preus raonables i que els restaurants no vulguin cobrar-te’ls tres o quatre vegades el seu valor real… cosa habitual, per desgràcia.