En una societat com la nostra, especialment sensibilitzada en tot que fa a la violència contra la dona, no deixen de ser xocants les acusacions que han portat a la presó, a Londres, a Julian Assange, el responsable de Wikileaks i de tot l’enrenou que s’han muntat en fer-se públics documents interns (que no secrets) del Govern dels Estats Units i que estan fent molt mal a aquest i a altres estats aliats.
Unes acusacions que parteixen de dues dones que van expressar, pel que sembla, la seva negativa a relacionar-se sexualment amb Assange si aquest no utilitzava preservatiu durant aquestes trobades, cosa que –diuen– va succeir finalment.
El que sí que sembla als ulls de tothom és que aquesta acusació és una mera d’estratagema per parar els peus a un individu que ha posat en ridícul la diplomàcia de mig món i que, esperem, no acabi amb ell en una caixa de fusta.
Una detenció que ha anat acompanyada, en els últims dies i hores amb dures mesures econòmiques: Paypal, Visa, Mastercard i fins a un banc suís –el que no havien fet ni amb els nazis– han bloquejat els comptes de l’organització Wikileaks a un clar intent d’estrangulació financera.
Per tot això no és estranya la petició de la poc sospitosa organització de Reporters sense Fronteres:
«RSF ha condemnat en diverses ocasions els bloquejos, els ciberatacs i les pressions polítiques contra el lloc Wikileaks. És, de fet, la primera vegada que constatem un intent de censura a escala internacional d’un lloc amb vocació de transparència.
Per això, demanem a la justícia britànica examinar el cas del senyor Assange amb tota la imparcialitat que es requereix i independentment de totes les pressions governamentals exteriors. Pel que sembla, les autoritats d’alguns països busquen obtenir la condemna del senyor Assange o almenys evitar que continuï les seves activitats, per frenar les revelacions de Wikileaks, en menyspreu de la llibertat d’informació. Recordem que Wikileaks ha realitzat una útil tasca fent públiques les gravíssimes violacions dels drets humans comeses en nom de la guerra contra el terrorisme durant l’últim decenni.»
