El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Venezia

La Venècia d’Hemingway

Com ja us he dit anteriorment en aquest bloc, especialment quan vaig iniciar la secció titulada ‘Venècia de cinema‘, tenia moltes ganes de veure la pel·lícula ‘Al otro lado del río y entre los árboles‘, dirigida per la Paula Ortiz, tercera dels cineastes espanyols que han dirigit un film a la ciutat dels canals, després de  Jordi Torrent (‘La redempció dels peixos’) i Álex de la Iglesia (‘Veneciafrènia’).

M’interessen especialment els escenaris escollits per la directora aragonesa, que ha fet servir indistintament el color i el blanc i negre per mostrar els llocs on passa l’acció, amb algunes diferències respecte de l’original literari. Una fotografia esplèndida, dirigida pel sempre grandíssim operador Javier Aguirresarobe. La directora ha anunciat l’estrena del film per al dia 11.

Continua llegint

Sordi i Manfredi, gòndoles i motores

Manfredi, amb el colom, Allasio i Sordi.

Com us explicava a l’anterior entrada dedicada a ‘Venècia, la lluna i tu’, la Nina (Marisa Allasio) agafa un cabreig considerable quan veu que la Rosa, un dels lligues de Bepi (Alberto Sordi), porta el mateix model de vestit vermell que li havia regalat a ella. La noia envia un colom missatger al seu altre pretendent, Toni (Nino Manfredi), que encara vol casar-se amb ella i a qui veiem a l’alçada de l’Hotel Bauer, davant de la Basílica della Salute i la Punta de la Dogana.

Amb el seu vestit blau fosc i gorra de capità, Toni és pilot d’una llanxa motora (inclús podria ser d’un vaporetto!), cosa que el converteix en un millor partit per a Nina, encara que la seva feina sigui menys romàntica que la de gondoler, tota una tradició a Venècia. Però quan Toni arriba a Rialto, el murri Bepi ja ha fet les paus amb la seva xicota i marxa feliç. El plànol de Sordi baixant les escales, entre un grup de sacerdots amb sotanes vermelles, és impagable.

Continua llegint

Casino Royale (i tercera part)

Filmació d’una escena de ‘Casino Royale’.

L’altre dia us vaig deixar amb la Vesper arribant al palauet on es desenvolupa l’escena culminant de ‘Casino Royale’. Atents, que hi ha detalls que fan ‘spoiler’ de la pel·lícula. L’exterior d’aquest edifici té una semblança raonable amb la façana del Palazzo Pisani, seu del Conservatori Estatal de Música Benedetto Marcello.

Aquest casalot, aixecat el 1876 en honor d’aquest compositor venecià, està situat al costat del Camp Santo Stefano i molt a prop del Pont de l’Acadèmia, i ha comptat amb alumnes tan diferents com la soprano Katia Ricciarelli i els cantants Pino Donaggio i Patty Pravo. També s’hi van rodar escenes de ‘One Chance‘ (‘La meva gran oportunitat: la veritable història de Paul Potts’. 2013).

Continua llegint

Casino Royale (segona part)

Eva Green i Daniel Craig.

Dimecres passat, 31 d’agost, us vaig deixar penjats amb l’arribada de James Bond i Vesper Lynd a Venècia a bord del veler Spirit. Avui us acostaré als escenaris venecians del trepidant final de ‘Casino Royale’, si bé ho faré en dues entregues, per no avorrir-vos amb textos massa llargs.

La parella s’ha relaxat i ha estat fent l’amor a un hotel proper a la Piazza San Marco. Vesper diu a 007 que el deixa per anar al banc i es veuran en mitja hora. Però una trucada de M, la cap del Servei Secret, fa veure Bond que l’han enganyat. Incís: el preciós vestíbul els esglaons del qual baixa ràpidament el nostre heroi mentre parla amb el seu banquer no és a Venècia: són les escalinates del Museu Nacional de Praga, a la República Txeca.

Continua llegint

Casino Royale (primera part)

Daniel Craig, com James Bond, a Venecia.

Aprofitant que avui comença la 79a Mostra Internazionale d’Art Cinematogràfica di Venezia, que ahir a la nit va tenir la seva preestrena amb la projecció d’una còpia restaurada de ‘Stella Dallas’ (1925), d’en Henry King, torno a contar-vos coses de les pel·lícules rodades a la ciutat dels canals.

I atès que durant les darreres setmanes, la nostra televisió autonòmica, TV-3, està emetent la integral (en desordre, això sí) de les pel·lícules de James Bond i que la plataforma Prime Video d’Amazon les té totes, ja que és el moment ideal per parlar-vos de Casino Royale‘ (2006).

Continua llegint

Sophia Loren i l’Hotel Danieli

Sophia Loren e Ibrahima Gueye, en ‘La vida por delante’.

Com segurament sabeu, des del 2010 Sophia Loren (1934) havia deixat d’actuar al cinema i la televisió, fins que el seu fill Edoardo Ponti la va recuperar a la pel·lícula ‘La vida por delante‘ (2020). Jo l’he volguda rescatar més jove, quan estava a punt de fer uns esplèndids 39 anys, l’estiu del 1973.

De la mà del seu marit, el famós productor italià Carlo Ponti, es va embarcar a la pel·lícula ‘El viatge‘, l’últim treball del gran Vittorio de Sica (1901-1974), un dels directors clau del neorealisme italià, i ni més ni menys que amb Richard Burton al seu costat. A més, i per això apareix aquest film a ‘Venècia de cine’, va ser filmada parcialment (en el seu tram final) a la ciutat dels canals.

Continua llegint

Dones a Venècia

Estrenada a Espanya amb el títol de ‘Dones a Venècia’ i a França amb el més potent ‘Guêpier pour trois abeilles’ (avisper per a tres abelles), el film anglès ‘The money pot’ (el pot dels diners) va ser l’última pel·lícula de Joseph L. Mankiewicz, famós guionista i director de pel·lícules tan notables com ‘Eva al desnudo’, ‘La comtessa descalza’, ‘Cleopatra’ i ‘La huella’.

El realitzador nord-americà va decidir adaptar l’obra teatral ‘Il Volpone’, de Ben Jonson, en una comèdia amb elements d’intriga i humor negre, protagonitzada pel veterà Rex Harrison, al paper del milionari senyor Fox, i Cliff Robertson, com McFly, un actor que contracta per ajudar-lo a fer una broma macabra a tres de les seves antigues amants.

Continua llegint

Italià per a principiants

Els estudiants danesos d’italià, a Venècia.

Nooo. Estigueu tranquils, que no us faré classes d’italià. Encara que, ves per on, us deixaré algunes frases i paraules en aquest idioma al final d’aquest text. Em refereixo avui a la pel·lícula danesa ‘Italiano para principiantes‘, una deliciosa comèdia dramàtica i romàntica, dirigida amb sensibilitat i suau ironia per la realitzadora Lone Scherfig, i que també es va filmar parcialment a Venècia.

Continua llegint

Barcelona és Venècia a la sèrie ‘Us’

Fa uns mesos vaig escriure a Nosolocine un article sobre la sèrie ‘Us‘ (‘Nosaltres‘) coproduïda i protagonitzada per un notable Tom Hollander, actor britànic de teatre, cinema i televisió, ben conegut pels seus papers (generalment de secundari) en films com ‘Gosford Park’ (2001), ‘Orgull i prejudici’ (2005) i la saga de ‘Pirates del Carib‘, on encarna el malvat lord Cuttler Becket.

Basada en la novel·la homònima de David Nicholls (1966), Us podia haver estat una pel·lícula de durada raonable. Suposo que per raons de mercat –ara es ven millor una sèrie que un llargmetratge– s’ha convertit en una producció seriada de sis episodis de 45 minuts cadascun. Avui em centraré en un parell de capítols en què apareix Venècia i en què han colat places de Barcelona i Vic com a escenaris venecians, així com sona.

Continua llegint

On es va rodar ‘Veneciafrenia’?

Álex de la Iglesia i el seu equip a la teulada de la Biblioteca Marciana.

Avui us vull avançar alguns dels llocs on es va rodar ‘Veneciafrenia‘ i que he pogut localitzar gràcies al ‘Com es va fer‘ de la pel·lícula d’Álex de la Iglesia, que actualment ofereix Prime Video. Mentrestant, espero la seva edició en DVD o la seva propera emissió a la plataforma d’Amazon, cosa que suposo no trigarà a produir-se, donats els seus fluixos resultats a les taquilles dels cinemes.

L’equip, a la Riva degli Schiavoni.

Tornant al tema que ens ocupa, que són les localitzacions venecianes del film, he repassat a fons les imatges de ‘Sang als canals: el making of de Veneciafrenia’. Aquesta ‘promo’ documental de gairebé 12 minuts ha estat dirigida per Kiko i Javi Prada i inclou entrevistes amb el realitzador; l’actriu Carolina Bang (aquí, en qualitat de productora de Pokeepsie Films) i els actors Ingrid García-Jonsson, Silvia Alonso, Goize Blanco, Alberto Bang i Nicolás Illoro.

Continua llegint

Detalls fotogràfics de Venècia 1

Gòndoles del Bacino di San Marco, amb San Giorgio al fons.

Avui hauria d’estar passejant per Venècia, però per motius diversos que no us puc explicar per ara, finalment no he pogut viatjar a la ciutat dels canals. Per compensar-vos i, alhora, tenir menys nostàlgia, us vull mostrar una sèrie d’imatges venecianes que no havia publicat anteriorment.

Són detalls que he anat trobant durant les meves passejades per la ciutat italiana i que em venia de gust ensenyar-vos-les ara perquè les pugueu apreciar. Des del gondoler que ajuda una noia a pujar a la barca a la patadeta que dóna un altre col·lega seu per redreçar la góndola després d’un gir.

Continua llegint

Bruce Willis, Michelle Pfeiffer i Venecia

Bruce Willis i Michelle Pfeiffer.

Aquests dies s’ha estat parlant molt de Bruce Willis, un actor que sempre m’ha caigut bé i el mig somriure del qual, un punt irònic, animava qualsevol de les pel·lícules en què intervenia, fins i tot les més dolentes. Llàstima que la seva vida i la seva carrera s’hagin vist truncades per la malaltia (afàsia) que pateix.

Buscant a la seva filmografia, he recordat una discreta comèdia romàntica, amb crítiques negatives, en la qual compartia protagonisme amb la meravellosa Michelle Pfeiffer. Es titula ‘Historia de lo nuestro‘ (1999), la va dirigir un Rob Reiner amb menys talent que en les seves anteriors pel·lícules: ‘Compte amb mi’, ‘La princesa promesa’, ‘Quan Harry va trobar la Sally’ i ‘Misery’, per exemple. Però bé, va incloure un parell d’escenes a Venècia, que és de les que tractarem aquí.

Continua llegint

La visita d’Indiana Jones a Venècia

La Fondamenta Gherardini, la barca de fruita i l’església de San Barnaba (foto de Txerra Cirbián).

Fa un parell de mesos, vaig escriure en una entrada d’aquest bloc que hi havia tres coneguts films, part de les trames dels quals es desenvolupen al Camp San Barnaba, un dels llocs més animats de Venècia i per on solen passar els turistes camí del pont de l’Accademia o de l’estació de tren: ‘Bogeries d’estiu‘ (1955), de David Lean; ‘Indiana Jones i l’última croada‘ (1989), de Steven Spielberg, i ‘The Italian Job‘ (2003), de F. Gary Grey.

D’aquesta darrera i entretinguda pel·lícules ja us he explicat diverses coses. Així que avui parlaré de la segona, la tercera entrega d’Indiana Jones que, per a mi té a més un interès especial: vaig estar al rodatge d’algunes de les escenes que es van filmar a les províncies d’Almeria i Granada. Va ser una grata aventura que ja us explicaré. Vegem ara la visita de Indiana Jones a Venècia.

Continua llegint

Pot costar 250 euros una guia?

Portades de les versions castellana i catalana de la guía.

Sóc un col·leccionista de llibres i pel·lícules de Venècia, com haureu pogut deduir i llegir en una entrada anterior: ‘El llibre, el llibreter i el convidat‘. Però, per descomptat, no estic tan boig ni sobrat de diners per gastar entre 100 i 250 euros en una guia de viatges del 2008 que algú en pretén cobrar. Aquests són els preus que acabo de veure a les webs de La Casa del Libro i d’Amazon per la titulada ‘Passejos per Venècia amb Guido Brunetti’ (2008), en castellà.

És clar que posar el famós comissari de policia de Donna Leon a la portada com a reclam per als seus seguidors pot influir perquè algun aprofitat vulgui treure profit d’un títol esgotat en castellà. Sobretot si ets aficionat a aquesta saga policial i si la novel·lista mateixa escriu el pròleg a la seva autora, Toni Sepeda.

Continua llegint

Deu dies, cent quilòmetres, mil fotos

Venecia, gener de 2020 (foto Txerra Cirbián).

Amb aquest títol he volgut resumir l’esforç emprat per planificar, viatjar, visitar, caminar i fotografiar Venècia, ara fa dos anys, per a la segona guia que vaig escriure sobre la famosa ciutat dels canals.

Tot va començar amb una petició dels meus editors, els responsables de la petita editorial Ecos Travel Books, que ja m’havien publicat ‘Venècia de cine’ i el meu llibre sobre les Illes Fèroe. No volien una cosa tan especialitzada i cinèfila com la primera, sinó una guia de viatges més tradicional, com la segona, més de cara a la seva utilització pràctica.

Continua llegint

Pioner a Venècia

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es redempcio3-1024x585.jpg
Miquel Quer, a una escena de ‘La redempció dels peixos’.

Res millor per posar en marxa un nou bloc dedicat a Venècia i el cinema que obrir-lo amb el rodatge de dos directors espanyols a la ciutat dels canals: Álex de la Iglesia i Paula Ortiz van aprofitar l’absència de turistes durant els darrers mesos del 2020, malgrat les restriccions causades per la pandèmia, per filmar sengles pel·lícules. Una bona notícia que em permet recordar Jordi Torrent, el pioner.

Aquest realitzador català, establert a Nova York, va rodar ‘La redempció dels peixos‘ (2014) durant l’estiu del 2013. La pel·lícula narra el viatge “laberíntic” d’un jove per conèixer el seu pare, que el va abandonar quan era un nen. Miquel Quer i Lluís Soler, encapçalaven el repartiment, ple d’actors venecians

Continua llegint

Venècia i ‘l’acqua alta’ al cinema

Andrea Segre, director de ‘La pequeña Venecia’, en plena ‘acqua alta’.

Aquests dies, Venècia torna a ser notícia a causa de les greus inundacions que estan provocant les ‘acqua alta’. El mal temps ha donat lloc a unes condicions meteorològiques propícies per a l’arribada d’aquestes marees altes extraordinàries, que solen donar-se amb freqüència en la llacuna veneciana, afectant sobretot a la famosa ciutat i a Chioggia. Curiosament, entre les moltes pel·lícules rodades a Venècia, hi ha molt poques que reflecteixin aquest fenomen.

Cap dels grans títols filmats a la ciutat dels canals, com ‘Summertime’ (1955), ‘Anònim venecià’ (1970), ‘Mort a Venècia’ (1971), ‘Amenaça a l’ombra’ (1973), ‘Moonraker’ (1979), ‘El plaer dels estranys’ (1990), ‘Tots diuen I love you’ (1996) o ‘The tourist’ (2010), reflecteixen l”acqua alta’.

Que jo recordi, només una petita i encantadora pel·lícula ha sabut oferir (en algunes poques escenes) una mirada malenconiosa, romàntica i dramàtica de l’ ‘acqua alta’: ‘Io sono Li’ (2011), d’Andrea Segre, també traduïda com ‘Shun Li i el poeta ‘i’ la petita Venècia ‘, nom que sol donar-se precisament a Chioggia, una encantadora localitat situada a uns 50 quilòmetres de Venècia, a l’extrem sud de la llacuna.

Tao Zhao i Rade Serbedzija, a una escena de la pel·lícula.

Si podeu, trobeu aquest film, protagonitzat per l’actriu xinesa Tao Zhao i l’actor croat Rade Serbedzija. Narra la relació que s’estableix entre ella, una immigrant irregular, que treballa com a cambrera en un bar d’aquesta població, i un pescador eslau (anomenat el Poeta), que intenta ajudar-la davant la incomprensió dels vilatans i la sospita dels caps de la noia.

També us convidaria a anar a Chioggia i a altres illes menors. Sovint ens oblidem que, a més de Venècia, hi ha altres llocs a la llacuna veneciana que mereixen la nostra visita.

Per arribar a Chioggia -si es disposa de temps- esculli a l’mínim un cop l’opció marítima: prendre el vaporetto des de la parada de San Zaccaria i arribar fins al Lido; agafar l’autobús fins a l’extrem sud d’aquesta illa; passar amb el transbordador fins Pellestrina; recórrer amb autobús aquesta llarga i estreta illa, i finalment, prendre un últim ferri fins Chioggia. Un cop visitada aquesta localitat, potser és millor, això sí, tornar a Venècia amb autobús, que el deixarà a la plaça de Roma.

Aquest mateix divendres, per exemple, l’actor i director italià Stefano Accorsi aprofitava la situació per rodar a la plaça de Sant Marc unes escenes de la pel·lícula que protagonitza l’actriu Valeria Golino, però sembla que aquest tipus d’imatges no és una cosa que li agradi a l’Ajuntament de la ciutat. Potser hagi de incloure-la en la propera revisió del meu llibre ‘Venècia de cinema’.

Nota: originalment vaig publicar aquest article a Nosolocine.net.

Vens o et quedes?

Quan vaig enviar la imatge que encapçala aquesta entrada com a felicitació de Nadal, una amiga meva, Assumpció, em va respondre amb una descripció magnífica de la foto:

Una núvia a l’embarcador es disposa a abordar la gòndola.

Una última mirada a l’home que queda en terra.

Vens o et quedes? ¿Finalment començarà l’any acompanyada?

 

Com que sóc un romàntic, vaig contestar que sí, que es quedava amb el noi i començarà l’any amb ell.

 

I vaig pensar que era bo afegir aquí, en aquesta entrada del bloc, tota la sèrie. Que la gaudiu!

Indiana Jones a Venècia

Com acabo de trobar a internet a un fan de com jo d’escenaris de pel·lícules i estem en les dates indicades, us deixo aquí aquest regalet de Nadal: un fragment del capítol que he dedicat a l’Indiana Jones en el meu llibre Venècia de cinema i el vídeo de Youtube que ho descriu.

Potser recordareu que Indiana Jones i el seu amic Marcus prenen un avió cap a Venècia a la recerca del pare del nostre heroi, Henry Jones. Tots dos prenen un vaporetto del qual desembarquen costat de la Basílica de Santa Maria della Salute i allí es troben amb la doctora Elsa Schneider.

Els tres s’endinsen al barri de Dorsoduro i caminen per la Fondamenta Gherardini, creuen el Ponte dei Pugni i continuen per l’altra part del mateix moll fins arribar al Camp San Barnaba.

Elsa Schneider vol ensenyar-los a Indiana ia Marcus la biblioteca on Henry va desaparèixer mentre buscava pistes del Sant Grial a la secció de mapes de la ciutat. La imponent façana de l’església de San Barnaba, amb la torre de maó darrere d’aquesta biblioteca de ficció.

En efecte, San Barnaba ja no és una església, sinó que exerceix la funció de sala d’exposicions, amb una mostra permanent dedicada a les màquines de Leonardo da Vinci.

Després d’una sèrie de peripècies en el seu interior (tombes, foc, aigua i rates), Elsa i Indiana aconsegueixen escapar a través d’una claveguera, que obren enmig de les taules d’un cafè de la plaça i surten corrent, perseguits pels defensors de la Germandat de l’Espasa Cruciforme.

Diguem que el Camp San Barnaba també ha estat l’escenari de moltes altres pel·lícules, especialment de ‘Locuras de verano’, de la qual hi ha també un altre capítol en el llibre i que podeu fullejar íntegrament i comprar-lo, si us ve de gust, a la web de la editorial Ecos. També el teniu a Amazon, El Corte Inglés, La Casa del Libro, Fnac, Apple i Google Play.

Elsa i Indy apareixen al costat de Carrer de Santa Lucia i els molls industrials de Venècia, deonde s’inicien les escenes d’una persecució en llanxes per uns canals. Ah! … però el viatger no trobarà aquesta localització: la veritable carrer de Santa Llúcia desemboca en el Rio Terà Lista di Spagna i la Ferrovia. En canvi, en la ficció d’Indiana Jones i l’última croada, aquesta escena va ser rodada als esmentats estudis Elstree, dies abans, a Anglaterra.

Després de la baralla entre Indy i Kazim, amb la gran hèlix d’un vaixell darrere de tots dos destrossant una de les barques, l’altra motora torna cap al centre després de passar davant d’algunes localitzacions venecianes reals, com el Canal Lavraneri, un lloc situat a la part del darrere Sacca Fisola, una zona tan allunyades que pràcticament no la trepitgen mai els turistes. Un cop al canal de la Giudecca, la barca llisca davant de l’hotel Hilton Molino Stucky Venice, que ocupa l’imponent edifici d’una antiga signatura farinera.

L’escena finalitza al Gran Canal, a l’altura del Pont de la Accademia. Darrere dels dos homes, que parlen del Grial, van desfilant lentament les façanes d’alguns dels palaus de banda i banda, com el Palazzo Venier dei Leoni, que alberga la Col·lecció Peggy Gugenheim, i la bonica façana del Palazzo Barbarigo. Finalment, Indy deixa desembarcar a Kazim al moll del Palazzo Barbaro, on li explica que el seu pare està retingut pels nazis en un castell fronterer entre Àustria i Alemanya.

La millor manera d’admirar aquests palauets a la vora del Gran Canal és, lògicament, en una embarcació: la més barata, el vaporetto. També es pot accedir als molls més pròxims per observar els edificis des de la riba contrària. Per exemple, el més proper a l’últim lloc és el Ponte dell’Accademia, mentre que la millor perspectiva del Guggenheim pot ser des just davant, a la Fondamente del Traghetto de Sant Maurizio, moll al qual es pot arribar a través del Carrer Dose da Ponte, a prop de la Piazza San Marco.

© 2024 Txerrad@s

Tema de Anders NorenAmunt ↑