Va haver una època que Pink Floyd era el més del rock simfònic i vaig col·leccionar els seus discos fins a The Wall, quan els poderosos egos d’en Roger Waters i en David Gilmour van entrar en col·lisió. Fins i tot vaig arribar a estar en el concert de Sarrià en l’any de l’àvia. És l’edat, senyors.
Per això, quan l’altre dia en Waters va tocar a Barcelona, vaig recordar una de les peces clau del disc The Dark Side of the Moon.
Era Time, temps. I aquesta part que diu: «Home, home again. / I like to be here when I can / And when I menja home cold and tired / Its good to warm my bones beside the fire» (A casa, a casa una altra vegada. M’agrada estar aquí quan puc. I quan vinc a casa gelat i cansat, és bo escalfar-se els ossos al costat del foc»).
Nostàlgia, pura nostàlgia… i això que Waters la va escriure fa ja 35 anys.
Etiqueta: Roger Waters
Hubo una época en que Pink Floyd era lo más del rock sinfónico y coleccioné sus discos hasta The Wall, cuando los poderosos egos de Roger Waters y David Gilmour entraron en colisión. Incluso llegué a estar en el concierto de Sarrià en el año de catapum. Es la edad, señores.
Por eso, cuando el otro día Waters tocó en Barcelona, recordé una de las piezas clave del disco The Dark Side of the Moon.
Era Time, tiempo. Y esa parte que dice: «Home, home again. / I like to be here when I can / And when I come home cold and tired / Its good to warm my bones beside the fire» (A casa, a casa otra vez. Me gusta estar aquí cuando puedo. Y cuando vengo a casa helado y cansado, es bueno calentarse los huesos al lado del fuego»).
Nostalgia, pura nostalgia… y eso que Waters la escribió hace ya 35 años.
