He de confessar que m’entusiama i em repel·leix alhora Jose Mourinho.
Com a actor, com a gran intèrpret del seu paper, em sento fascinat per ell. Sempre em sorprèn la seva provocadora capacitat de treure’s del barret el conillet blanc més oportú als seus interessos.
Però el seu personatge, el dolent de la pel·lícula, em repel·leix. Em repelen les seves excuses de mal perdedor, la seva nul·la elegància i cavallerositat, les seves mentides disfressades de mitges veritats, la seva capacitat d’entabanar a una afició -la madridista- que no es mereix a un individu així.
Hi ha qui apel a aquella gastada frase que «això no és un joc de senyoretes». Perdonin, senyors masclistes, però jo opto per l’ètica en l’esport. A no ser que el que practica Mou i els seus jugadors no sigui ni futbol ni esport.
Com podem educar els més joves en valors com la solidaritat, la noblesa i el joc net, quan el que es predica és la individualitat, l’empenta i la duresa? I com podem eliminar la violència als camps i a les grades quan se li treu importància al trepitjada, a la planxa, a l’entrada bruta, a lesionar al contrari?
És clar que, potser, estem parlant de rugbi i no de futbol americà…
Etiqueta: Real Madrid
He titulado hoy el artículo así, para no escribir algo más contundente.
El mismo día en que Cáritas Diocesanas publica su informe anual, en el que se analiza la crisis económica actual, la situación de penuria de miles de personas y el imparable aumento de parados, Florentino Pérez bate un nuevo récord y ha fichado para su equipo de estrellas a Cristiano Ronaldo y que el Manchester United ha aceptado la oferta de 96 millones de euros del Real Madrid.
Estamos hablando de una cifra cercana a los 16.000 millones de las antiguas pesetas: lo suficiente como para reducir las listas del paro en 10.000 mileuristas durante todo un año.
Un contraste vergonzoso, indecente… y hay muchos más.
Aquest és avui el meu títol, per no fer servir quelcom més contundent.
El mateix dia que Càritas Diocesana publica el seu informe anual, en el que s’analitza la crisi econòmica actual, la situació de penúria de milers de persones i l’imparable augment d’aturats, Florentino Pérez bat un nou rècord i ha fitxat Cristiano Ronaldo per al seu equip d’estrelles i el Manchester United ha acceptat l’oferta de 96 milions d’euros del Real Madrid.
Estem parlant d’una xifra propera als 16.000 milions de les antigues pessetes: suficient com per a reduir les llistes de l’atur en 10.000 mileuristes durant tot un any.
Un contrast vergonyós, indecent … i n’hi ha molts més.
¡¡¡Messi, Messi, Messi!!!
Después de que el Madrid le machacara durante la primera parte y resistiera al Barça hasta el último minuto, por fin llegaron los goles.
¡Cuánta razón tenía Pep Guardiola cuando pedía prudencia! Los merengues han hecho bien su trabajo: patada va y patada viene. Menos mal que Eto’o ha podido meter el pie (¡pero que le enseñen a chutar penaltis, hombre!) y qué gol tan bonito el Messi. Para él sí que fue la venganza.
Messi, Messi, Messi!!!
Després que el Madrid l’apallissés durant la primera part i que resistís al Barça fins casi al darrer minut, per fi han arribat els gols.
Quina raó tenia en Pep Guardiola quan demanava prudència!
Els blancs han fet bé la seva feina: puntada va i puntada ve. Menys mal que l’Eto’o ha pogut ficar el peu (però que ens ensenyen a xutar penals, home!). I què gol tan bonic el d’en Messi.
Per ell sí que ha estat la venjança.
