Cada vez admiro más a la gente que hace cine, que es capaz de hipotecarse para llevar adelante sus sueños de celuloide (o de lo que sea en que ruedan ahora) y transitar el largo, larguísimo camino que va desde el guión hasta el estreno.
Y la lucha por mantenerse en cartel, en pugna con los ‘blockbusters’ de Hollywood que nos inundan y cuyo presupuesto de publicidad es mayor que el de la producción de una pequeña película independiente.
Y luego, ese perseguir la inclusión en un festival, una nominación a los premios de la Academia del Cine que te dé un empujito más.
No dejéis, amigos, de apoyar nuestro cine. Su esfuerzo precisa de nuestra constancia.
Etiqueta: premis
Concursar a la xarxa no és gens fàcil (i fora, tampoc).
Fa un parell de dies vaig rebre una nota de Sílvia Bel (la poeta, no l’actriu) en la qual es queixava del poc control que es té sobre el nombre de vots que s’emeten i computen en aquest tipus de concursos. Es referia a un vídeo sobre les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i la dona, que han presentat a Femitic, un concurs de vídeos de Dones en Xarxa i que consideren manipulat. En aquest enllaç ella us ho explica detalladament.
Avui mateix es tancava el procés de votació dels premis Bitácoras 2010 d’aquest any, al qual no m’he presentat (total, per a què?) I la llista és immensa. Només en l’apartat de blocs personals hi ha centenars. La primera classificació parcial, recollida per La Información, és aquesta:
Los Sin-logismos de Bugman, PisitoenMadrid, Diario de un Pixel, Ikublog, Frikis, Crónicas de una cámara, El último blog, La brújula verde, Nihon mon amour, Save The Geek, Balovega, ThinkWasabi, En modo esponja, lqsmc, Blog de un MiniBicho, Un Cafelito a las Once, Un Mundo Perplejo…
I n’hi ha més, com els 20Blogs que premia cada any el diari 20 minutos i que aquest any ha guanyat Gemablog. Tot un univers … i com a tal, inabastable.
Si m’aplico el conte, a mi ja m’ha passat algunes vegades. Puc citar els Premis Blocs Catalunya de l’STIC: crec que vaig ser votat per una dotzena de persones. Uf. És dur, la veritat.
Després comproves, a més, que els jurats es decanten cada vegada més per bitàcoles millor treballades i compten amb més mitjans. La dedicada a l’Espai Internet de TV-3 em sembla un exemple de tot això, lloable, perquè ho fan molt bé, però es tracta d’una web en la qual treballen uns quantes persones.
En aquest sentit, tinc la sensació que anem cap a una professionalització dels blocs. En el cas del STIC crec que aquest any l’han controlat una mica millor, però no deixa de ser una cosa frustrant que la qualitat d’un treball i la seva supervivència depengui al final dels vots amics.
Exposar la teva idea, el teu projecte, el teu bloc en un fòrum de desconeguts pot donar lloc a resultats desastrosos.
La veritat és que m’ho prenc amb filosofia. Però és que la meva idea de participar s’allunya de la competir i s’acosta a la de compartir, perquè sempre acabo trobant millor el que fan els altres … i no es tracta d’un problema d’autoestima. Com ho veieu vosaltres?
Divendres, a Vic, va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis Blocs Catalunya 2009, que organitza la associació STIC.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement).
Aquest any els guanyadors han estat aquests:
- Millor bloc corporatiu: Gestió del coneixement
- Millor bloc personal: La volta dels 25 (Marc Serena)
- Millor bloc de cultura: Altres Barcelones (Dani Cortijo)
- Millor bloc d’educació: Educació emocional, una filosofia de vida
- Millor format audiovisual: UMTSForum.net (Laureà Folch)
- Premi Lletra – Literatura: Tens un racó dalt del món (J.M. Tibau)
- Millor bloc polític: Construïnt sinergies (Raül Romeva)
- Millor bloc TIC: Les TIC i la discapacitat
- Primer premi especial STIC.cat: Jil Van Eyle
- Segón premi especial STIC.cat: Somriures de Bombai.
Val la pena visitar-los.
Aquesta és la foto guanyadora del premi Pulitzer d’aquest any. El seu autor és Damon Winter, de The New York Times. En aquest enllaç del famós diari podeu veure aquesta i altres esplèndides fotografies seves.
Els Pulitzer, segons la Vikipedia, son
«21 guardons [creats per Joseph Pulitzer] que abasten periodisme, literatura i composició musical, considerats com la més alta distinció per a les obres publicades als Estats Units, normalment reservat només per a la llengua anglesa».
Un dels més interessants, el de periodisme de servei públic d’aquest any ha anat a parar a una jove reportera del diari Las Vegas Sun, Alexandra Berzon que, partint d’un cas concret, va analitzar l’alta taxa de mortalitat entre els operaris de la construcció a Las Vegas a causa de l’escassa aplicació de les normes de seguretat, donant lloc a canvis en la política i la millora de les condicions d’aquests treballadors.
Potser sense el seu article, cosa que forma part del nostre treball quotidià de periodistes, aquests canvis de legislació no s’haguessin produït en la seva ciutat.
Recorden la lletra d’aquella cançó de Luis Eduardo Aute que es diu Cine, cine?
«Cine, cine, cine, más cine por favor, que todo en la vida es cine y los sueños, cine son.»
Doncs els nois del Notodofilmfest tornen a l’atac i ens ofereixen un grapat de curtmetratges, com el d’aquí dalt, d’Alejandro Pérez Blanco, que qualsevol internauta pot veure on-line o descarregar al seu ordinador per gaudir de píndoles de bon cinema.
Somnis de qualitat d’un grapat de nous cineastes. No se’ls perdin. Valen la pena.
En això del cinema n’hi ha moltes pàgines web de professionals i bitàcoles d’aficionats al cinema.
Una de les més veteranes és la del col·lectiu Catacric, de crítics catalans, que mantenen la flama de la ironia cinèfila des de fa 19 anys.
A punt que es coneguin els premis Goya, de l’Acadèmia del Cinema Espanyol, els Catacric acaben de fer públic els seus anti-premis YoGa.
La brújula dorada i Oviedo Express, en les categories de pitjor pel·lícula estrangera i espanyola, encapçalen una llista en la qual no falten dues actrius ben maques, Nicole Kidman i Aitana Sánchez Gijón, i dos actors ben lletjos, Nicolas Cage i Fernando Tejero.
La llista completa, en Catacric.org.