Vicente Ferrer
Què es pot dir de Vicente Ferrer que no s’hagi dit ja?
És un home bo, amb una salut trencadissa en aquests moments.
El Periódico de Catalunya li acaba de concedir el premi Català de l’Any, encara que es mereix ser el Català del Segle.
El vaig conèixer en unes circumstàncies també adverses per a la seva salut…
Era el mes d’octubre de 1995 i el meu diari em va enviar a entrevistar-lo. Llavors era un desconegut per a mi. S’estava recuperant d’una operació en un centre sanitari de Barcelona.
Vaig llegir alguns apunts biogràfics –no existia aleshores una cosa com Google ni la Vikipèdia— que em van facilitar en el servei de Documentació i vaig agafar un taxi fins a l’hospital.
Aquell home gran i prim, físicament feble però fibrós i amb un vigor moral a prova de bales, em va deixar sorprès: amb el seu parlar pausat assegurava que el que més desitjava era recuperar-se per tornar a treballar en una de les regions més depauperadas de l’Índia. Encara avui en dia el recordo així: amb una voluntat de ferro.
Podeu llegir més coses sobre Vicente Ferrer a la Viquipèdia, a la web de la seva Fundació i a la Fundación Príncipe de Asturias.
També us deixo el text íntegre d’aquella entrevista, que llavors vaig titular «Un missioner laic i combatiu».
