El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: policía

Vergonyós

Alguna cosa estem fent malament, molt malament, aquesta societat i alguns periodistes quan, sense més proves que una sospita, jutgem i qualifiquem d’assassí a algú.
Estem tan sensibilitzats amb els maltractaments a les dones i a la infància que no som capaços d’esperar ni les hores que marca la llei abans de disparar en primera pàgina o en un informatiu de  televisió contra el primer detingut… que després resulta ser innocent.
Parlo, com comprendran, d’aquest noi que ha sortit en els papers i en els telenotícies com assassí de la filla de la seva companya.
Un exemple, entre altres, el de La Voz de Lanzarote:

«Mor la nena de tres anys que va ser violada per el nuvi de la seva mare a Tenerife.» (la negreta és meva)

La petita, malauradament, havia patit un accident fatal i el jutge ha deixat en llibertat sense càrrecs el noi..
Però, i nosaltres? On hem deixat l’adjectiu de «presumpte»? I fins i tot hi ha hagut algun càmera indesitjable que animava a la gentada a cridar contra el jove detingut.
Vergonyós.

El robo

Una Yamaha Cygnus como la que me han robado.

Ya saben ustedes, amables lectores, que los periodistas acostumbramos a no ser protagonistas, sino a dar protagonismo a otras personas que se lo merecen, por la razón que sea.
Pero esta vez me ha tocado, soy la víctima, dicho esto con todo el humor del mundo…
Me lo habían dicho muchos amigos, e incluso mi hijo: en Barcelona hay ladrones. Como aún no me había tocado, no sabía cómo se siente uno porque, después de más de 30 años en esta ciudad, no había sufrido ni un triste tirón.
Al contrario, un día le quité la mano a un chori que la metía en el bolsillo de un pantalón ajeno.
Pero ayer me tocó a mi… y no saben la cara de tonto que se me puso.
Me han robado la moto, delante de mi casa. Y no era nada del otro mundo: un scooter de 125cc.
No, no ha sido la grúa, señores. Fue lo primero que pensé, pero no: la había aparcado la mar de bien, en el espacio reservado para las motos. Eso ya se lo dije al mosso d’esquadra que me tomó ayer declaración.
(Inciso: aunque la poli se disfrace de otro color, las esperas de las víctimas siguen siendo largas en una interminable cola para explicar sus cuitas al agente de turno.)
Según parece hay dos o tres bandas que se llevan las motos en furgonetas y se las llevan a otro país, del norte de África, sobre todo.
Pues eso: que si ven una moto Yamaha Cignus X de color gris con pantalla delantera y matrícula 8470FVJ, es la mía.
La esperanza es lo último que se pierde…

El robatori

Una Yamaha Cygnus com la que m'han robat.

Ja saben vostès, amables lectors, que els periodistes acostumem a no ser protagonistes, sinó a donar protagonisme a unes altres persones que s’ho mereixen, per la raó que sigui.
Però aquesta vegada m’ha tocat, sóc la víctima, dit això amb tot l’humor del mon …
M’ho havien dit molts amics, i fins i tot el meu fill: a Barcelona hi ha lladres. Com encara no ho havia experimentat, doncs no sabia què se sent perquè, després de més de 30 anys en aquesta ciutat, no havia patit ni una estrebada.
Al contrari, un dia vaig agafar la mà a un lladregot que l’havia ficat a la butxaca d’uns pantalons aliens.
Però ahir em va tocar a mi… i no sabeu la cara de babau que vaig posar.
M’han robat la moto, davant de casa meva. I no era res de l’altre món: un scooter de 125cc.
No, no ha estat la grua, senyors. Va ser el primer que vaig pensar, però no: l’havia aparcat la mar de bé, a l’espai reservat per a les motos. Això ja li ho vaig dir al mosso d’esquadra que em va prendre ahir declaració.
(Incís: encara que la poli es disfressi d’un altre color, les esperes de les víctimes continuen sent llargues en una interminable cua per a explicar les seves desgràcies a l’agent de torn.)
Segons sembla hi ha dues o tres bandes que s’emporten les motos en furgonetes cap a un altre país, sobretot del nord d’Àfrica.
Doncs això: que si veuen una moto Yamaha Cignus X de color gris amb pantalla davantera i matrícula 8470FVJ, és la meva.
L’esperança és l’últim que es perd.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑