El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Meneame

120% Linux

En el món dels aficionats a la informàtica, de vegades sorgeixen sorpreses com la de Rubén Díaz, un noi de 16 anys que, malgrat no ser un estudiant brillant en el institituto, sí ho és en aquest terreny, i sobretot en el sistema operatiu Linux i en el programari lliure.
M’ho va descobrir l’altre dia Mercè Molist en el Ciberpaís a l’article «Cates en el cole, matrículas en el Linux«.
Entre d’altres coses, Molist explicava que «manté diversos webs i canals de xat relacionats amb el software lliure, és membre de Hispalinux, la Free Software Foundation, el GNU Spanish Translation Team, és administrador de Menéame, té un canal en Youtube i ara li ha donat per la radioafició».
A més de l’entranyable entrevista que li feia al jove, un gran detall va ser un requadre en el qual Rubén explicava alguns consells per començar a trastejar amb Linux.
1. «Primer de tot, paciència (…) un canvi en qualsevol sentit suposa un esforç i paciència per adaptar-se».
2. «Pensar sempre que és una alternativa, no cal sentir-se obligat».
3. «No desanimar-se a la primera decisió (…) cap sistema és perfecte. «.
4. «Instal·lar-se una distribució com Ubuntu, ja que porta pre-instal·lades totes les aplicacions bàsiques».
5. «Participar en llistes de correu i fòrums d’ajuda sobre software lliure. En el 95% dels casos, allà es troba solució als problemes habituals».

120% Linux

En el mundo de los aficionados a la informática, de vez en cuando surgen sorpresas como la de Rubén Díaz, un chico de 16 años que, pese a no ser un estudiante brillante en el instituto, sí lo es en este terreno, y sobre todo en el sistema operativo Linux y en los programas libres.
Me lo descubrió el otro día Mercè Molist en el Ciberpaís en el artículo «Cates en el cole, matrículas en el Linux«.
Entre otras cosas, Molist explicaba que «mantiene diversos webs y canales de chat relacionados con el software libre, es miembro de Hispalinux, la Free Software Foundation, el GNU Spanish Translation Team, es administrador de Menéame, tiene un canal en Youtube y ahora le ha dado por la radioafición».
Además de la entrañable entrevista que le hacía al joven, un gran detalle fue un recuadro en el que Rubén explicaba algunos consejos para empezar a trastear con Linux.
1. «Primero de todo, paciencia (…) un cambio en cualquier sentido supone un esfuerzo y paciencia para adaptarse».
2. «Pensar siempre que es una alternativa, no hay que sentirse obligado».
3. «No desanimarse al primer fallo (…) ningún sistema es perfecto. «.
4. «Instalarse una distribución como Ubuntu, ya que trae preinstaladas todas las aplicaciones básicas».
5. «Participar en listas de correo y foros de ayuda sobre software libre. En el 95% de los casos, allí se encuentra solución a los problemas habituales».

Web 2.0 (2)

Ahir comentava en aquesta bitàcola alguns dels personatges citats en un reportatge del suplement EP3 de El País, sobre Quién es quién en el nuevo internet español.
En aquesta entrada no escriuré sobre tots ells, perquè, per exemple, no m’interessen en excés en Luis Sotillo, que citen como l’alma mater del Secondlife espanyol. Però com aquest és un fenomen que no acabo d’entendre, doncs m’abstenc; tampoc d’en Mauro Fuentes, autor de Fotomaf, el treball del qual pot ser tan bo com el de molts altres fotògrafs; del Germán Martínez, àlies senyor Buebo, creador del Dia del orgullo friki; ni de la Elena i la Teresa, fans de la sèrie Perdidos i creadores de Lostzilla.
En canvi, em van semblar destacables altres dos dels webs citats: Sindominio, lloc que tracta de «construir un espai a Internet que s’administri horitzontalment i que sigui d’utilitat per a la transformació social»; i Meneame, «un web que et permet enviar una història que serà revisada per tots i serà promoguda, o no, a la pàgina principal», gestionada pel Ricardo Galli i el Benjamí Villoslada, dos homes lliures experts en programari lliure.
I deixo pel final els bloggers de Manifestómetro, autors d’un sistema independent i fiable de mesurar assistents a manifestacions i també del recent wiki Lo prometido es deuda. Un d’ells, El Teloperador, no es talla un pèl –i fa bé en explicar la seva versió– a l’hora de criticar el reportatge de la María Ovelar a l’EP3, que és el que estic citant precisament aquí.
És l’avantatge de l’internet i del Web 2.0 respecte dels mitjans tradicionals.

Web 2.0 (2)

Ayer comentaba en esta bitácora alguno de los personajes citados en un reportaje del suplemento EP3 de El País, sobre Quién es quién en el nuevo internet español.
En esta entrada no escribiré sobre todos ellos, porque, por ejemplo, no me interesan en exceso Luis Sotillo, que citan como alma mater del Secondlife español. Pero como es un fenómeno que no termino de entender, pues me abstengo; tampoco Mauro Fuentes, autor de Fotomaf, cuyo trabajo puede ser tan bueno como el de muchos otros fotógrafos; Germán Martínez, alias señor Buebo, creador de Dia del orgullo friki; ni Elena y Teresa, fans de la serie Perdidos y creadoras de Lostzilla.
En cambio, me parecieron destacables otros dos de los webs citados: Sindominio, sitio que trata de «construir un espacio en Internet que se administre horizontalmente y que sea de utilidad para la transformación social»; y Meneame, «un web que te permite enviar una historia que será revisada por todos y será promovida, o no, a la página principal», gestionada por Ricardo Galli y Benjamín Villoslada, dos hombres libres expertos en programario libre.
Y dejo para el final los bloggers de Manifestómetro, autores de un sistema independiente y fiable de medir asistentes a manifestaciones y también del reciente wiki Lo prometido es deuda. Uno de ellos, El Teloperador, no se corta un pelo –y hace bien en explicar su versión– a la hora de criticar el reportaje de María Ovelar en el EP3, que es el que estoy citando precisamente aquí.
Es la ventaja de internet y del Web 2.0 con respecto a los medios tradicionales.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑