Aquest matí, llegint un comentari del meu amic Gabriel Jaraba sobre l’amo d’un restaurant de Barcelona que ha optat per deixar que la gent pagui el que consideri just pel menjar («em quedo amb la part de la confiança mútua dels modestos, que em sona més entranyable que la mal utilitzada paraula solidaritat»), m’he fixat en una entrada seva anterior: ICV i policia: maltractament, engany, traïció. .
L’article comença suau…
«Els actuals dirigents d’ICV són, i diguem-ho amb tot afecte, l’escamot dels maldestres que va quedar del PSUC després de passar per dues proves de foc.»
… I acaba de forma contundent:
«Això no és l’esquerra de veritat, això és traïció al govern d’esquerres, engany a la ciutadania i maltractament a estudiants, vianants i ciutadans als que serveixen. Quina llàstima que el president Montilla no vulgui o no pugui expulsar aquesta gent del govern de la nació. «
Estaria bé que Joan Saura, Dolors Camats i la resta de dirigents d’Iniciativa de Catalunya li donessin un cop d’ull, perquè és una crítica des de la pròpia esquerra. Una esquerra emprenyada.
(Si us ve de gust llegir més, el meu company Marc Andreu, incideix avui en el tema: ICV fa pinya amb Saura a l’espera de cessaments que el salvin.)
