El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: Caiga quien Caiga

Los otros hombres de negro

Hace unos días, con el cambio de rumbo del TeleTodo, el suplemento que coordino en El Periódico de Catalunya, se nos ocurrió incluir una nueva sección, un recordatorio de cómo era la tele hace diez años.
Para que la cifra fuera redonda, tiramos un poquito hacia atrás, y el nombre de la nueva columna quedó así: Pasó en el 2000.
Este es el primer artículo que escribí, el pasado día 19 de enero.
Empezaba así:

El año 2000 parece una fecha lejana, muy lejana, y solo han pasado 13 años. Pero el diario (y este suplemento) se imprimían en blanco y negro: solo eran en color la portada y contraportada. Habíamos superado el famoso efecto 2000, con el que unos cuantos agoreros habían pronosticado el caos de los ordenadores; Juan José Ibarretxe era aún lendakari y la muerte sorprendía a la anciana madre del rey Juan Carlos.
En la tele teníamos a nuestros hombres de negro: no los enviados por Europa a fiscalizarnos las cuentas, sino los reporteros del Caiga quien caiga de la primera época, con Gran Wyoming, Juanjo de la Iglesia, Javier Martín, Pablo Carbonell, Arturo Valls y compañía…

Lo podéis leer entero en formato pdf, aquí. Espero que os guste.

Fa uns dies, amb el canvi de rumb del TeleTodo, suplement que coordino a El Periódico de Catalunya, se’ns va acudir incloure una nova secció, un recordatori de com era la tele fa deu anys.
Perquè la xifra fos rodona, vam decidir anar una mica més cap enrere en el temps, i el nom de la nova columna va quedar així: Va passar el 2000.
Aquest és el primer article que vaig escriure, el passat dia 19 de gener.
Començava així:

L’any 2000 sembla una data llunyana, molt llunyana, i només han passat 13 anys. Però el diari (i aquest suplement) s’imprimien en blanc i negre: només eren en color la portada i contraportada. Havíem superat el famós efecte 2000, amb el qual uns quants malastrucs havien pronosticat el caos dels ordinadors, Juan José Ibarretxe era encara lehendakari i la mort sorprenia a l’anciana mare del rei Joan Carles.
A la tele teníem als nostres homes de negre: no els enviats per Europa a fiscalizarnos comptes, sinó els reporters del Caiga quien caiga de la primera època, amb Gran Wyoming, Juanjo de la Iglesia, Javier Martín, Pablo Carbonell, Arturo Valls i companyia.

El podeu llegir sencer en format pdf, aquí. Espero que us agradi.

CQC

CQC o Caiga quien Caiga es va mudar ahir a la nit a La Sexta. És una franquicia argentina, que ha deixat les incertes aigües ideològiques de Tele 5 per les més progres de la cadena del logotip verd.
Amb alts i baixos i cert excés de metratge, va recuperar el pols de la seva millor època, la que va encapçalar Gran Wyoming. La seva presència en un acte d’Aznar als EUA, picotejant al Blair i a alguns militars ianquis va ser del millor de la funció. Ah! (com diria el meu bon amic Ferran Monegal) i també es van frustrar amb la falta d’atenció de ZP i la plantada de la Espe Aguirre a la seva primera dona reportera.
Però la cosa més bonica va venir de dins la casa. Primer va ser Wyoming, en un gest de complicitat a l’audiència, que va aparèixer a l’inici del programa per apadrinar al nou equip i dir-los que els vigilaria de prop. Això sí: va deixar molt clar que ell ja té la seva fama a El intermedio, i que ells encara s’ ho han de guanyar.
També va estar després Andreu Buenafuente, per a donar un cop de mà mediàtica als nous.
Des de l’inici, amics i col·legues, Buenafuente i Wyoming juguen a tirar-se pedretes. I CQC els va seguir el joc. Festival de l’humor a la nit dels dimecres.
CQC va ser un emparedat entre les dues locomotores de La Sexta.

CQC

CQC o Caiga quien Caiga se mudó anoche a La Sexta. Es una franquicia argentina, que ha dejado las inciertas aguas ideológicas de Tele 5 por las más progres de la cadena del logotipo verde.
Con altibajos y cierto exceso de metraje, recuperó el pulso de su mejor época, la que encabezó Gran Wyoming. Su presencia en un acto de Aznar en EEUU, picoteando a Blair y a algunos militares yanquis fue de lo mejor de la función. ¡Ah! (como diría mi buen amigo Ferran Monegal) y también se frustraron con el desplante de ZP y el plantón de Espe Aguirre a su primera mujer reportera.
Pero lo más bonito vino de dentro de la casa. Primero fue Wyoming, en un guiño a la audiencia, que apareció al inicio del programa para apadrinar al nuevo equipo y decirles que les vigilaría de cerca. Eso sí: dejó muy claro que él ya tiene su estrellato en El intermedio, y que ellos aún se lo han de ganar.
También estuvo luego Andreu Buenafuente, para echar una mano mediática a los nuevos.
Desde el inicio, amigos y colegas, Buenafuente y Wyoming juegan a echarse chinitas. Y CQC les siguió el juego. Festival del humor en la noche de los miércoles.
CQC fue un emparedado entre las dos locomotoras de La Sexta.

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑