En moltes ocasions, treballant durant anys a l’àrea cultural del meu diari, es va creuar al meu camí el nom de Bill Viola.
El tipus en qüestió apareixia de tant en tant en un museu, en alguna exposició. I jo, que em considerava un cinèfil de pro, no acabava d’entendre què feia el tal Viola amb els seus vídeos, això que s’anomena videoart.
This website uses cookies to improve your experience. We\'ll assume you\'re ok with this, but you can opt-out if you wish. Leer más