El blog del periodista Txerra Cirbian
A la zona de Lower Shankill, el barri unionista de Belfast, trobem aquests murals més moderns, en el cas de les tres primeres obres, que deixen de banda els enfrontaments entre comunitats per centrar-se en commemorar les experiències dels residents durant les dues guerres mundials. La quarta té un marcat accent poètic, molt més simbòlic.
Si us ve de gust veure-les una mica més grans, ho podeu fer al meu fotolog: http://www.photoblog.com/txerra
Des de Glendalough, el lloc del que us parlava l’altre dia, vam anar cap a Belfast, la capital d’Irlanda del Nord.
En puritat, és una ciutat anglesa, la segona més gran de l’illa després de Dublín, i això es nota pel que fa passes la línia fronterera, ara invisible: els rètols a l’autopista varien lleugerament i les milles substitueixen els quilòmetres.
Volíem anar a Belfast, perquè era el nucli de referència en l’enfrontament entre les comunitats republicana i unionista, que ens ha recordat sempre al problema del País Basc per l’existència de l’IRA, allà, i d’ETA, aquí.
La Viquipèdia us ofereix un breu relat d’aquest conflicte, del qual cito el seu inici:
El conflicte d’Irlanda del Nord va ser un conflicte violent per l’estatus polític d’Irlanda del Nord, que va provocar gran pèrdua de vides humanes durant la segona meitat del segle XX. Va enfrontar, d’una banda, als unionistes d’Irlanda del Nord (de religió protestant, majoritària a la regió), partidaris de preservar els llaços amb la Gran Bretanya, i d’altra banda als republicans irlandesos, generalment de religió catòlica i demogràficament minoritaris , partidaris de la independència o bé la integració de la província a la República d’Irlanda, país de religió catòlica. Tots dos bàndols van recórrer a les armes, i la província es va enfonsar en una espiral de violència que va durar des de finals de la dècada de 1960 del segle XX fins a la signatura de l’Acord de Divendres Sant, el 10 d’abril de 1998, que va establir les bases de un nou Govern, en el qual catòlics i protestants comparteixen el poder.
Per tot això volíem veure la capital de l’Ulster, amb algunes visites molt clares: la zona oest, on es concentren els murals pintats pels protagonistes del conflicte, el centre de la ciutat i el barri universitari, on havíem trobat un modern B & B (de fet, un petit i acollidor hotelet) que complia amb escreix l’objectiu desitjat: net, ampli, tranquil, amb wifi, no molt car i amb pàrquing.
Triem el Tara Lodge, del qual podeu llegir la meva crítica a TripAdvisor.
Només ens vam equivoquem en el preu: vam llegir-ho malament; eren de 65 a 85 lliures, xifra que en euros ascendia de 75 a 100 euros.
© 2024 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
