El blog del periodista Txerra Cirbian
Aquesta tarda feia molta calor a Barcelona.
Bona prova d’això és la jove de la foto que Francesc Casals publica a El Periódico; un jovenet vestit només amb un retall i una cresta punk, que hem vist a la Gran Via a l’alçada de Rocafort; i aquest senyor, que he captat amb el telèfon mòbil, al carrer de Sepúlveda, mentre anàvem a prendre’ns un granissat a la Gelateria Sirvent, una de les millors de la ciutat.
Esta tarde hacía mucho calor en Barcelona.
Buena prueba de ello es la joven de la foto que Francesc Casals publica en El Periódico; un jovencito vestido sólo con un taparrabos y una cresta punk, que hemos visto en la Gran Via a la altura de Rocafort; y este señor, al que he captado con un teléfono móvil, en la calle de Sepúlveda, mientras íbamos a tomarnos un granizado a la Heladería Sirvent, una de las mejores de la ciudad.
Mig amagat, prop de la platja, però lluny de la sorra, l’esquelet del vaixell roman avarat, solitari, abandonat …
Medio escondido, cerca de la playa, pero lejos de la arena, el esqueleto del barco permanece varado, solitario, abandonado…
És el primer dia d’estiu a Barcelona i la gent omple les platges.
Uns miren i d’altres es torren a la sorra.
Es el primer día de verano en Barcelona y la gente llena las playas.
Unos miran y otros se tuestan en la arena.
Trina Milan, presidenta de la Sociedad de Tecnología y Conocimiento de Catalunya, la asociación STIC.cat, tiene un muy interesante blog (Platxèria), en el que, en cada entrada o artículo, le añade al final la sugerencia de un libro, un disco y una película, generalmente muy bien elegidos en relación con el tema sobre el que escribe.
Ha sido esta buena idea la que me ha llevado a pensar hoy que, en lugar de escribir sobre la inauguración de la nueva terminal T-1 en el aeropuerto de Barcelona, la noticia del día, un tema tan importante como aburrido, podía publicar algo parecido a lo que hace Trina.
Así que empecemos por el libro: Aeropuerto, de Arthur Hailey, que dio origen al filme homónimo de George Seaton.
Como musiquita, la del vídeo que precede a este texto, Camarón cantando Volando voy, volando vengo.
Y como película, que hay muchas, podemos poner La terminal, de Steven Spielberg.
Trina Milan, presidenta de la Societat de Tecnologia i Coneixement de Catalunya, l’associació STIC.cat, té un bloc que es diu Platxèria, realment interessant, en el que al final de cada entrada o article hi afegeix el suggeriment d’un llibre, un disc i una pel·lícula, generalment molt ben triats en relació amb el tema que escriu.
Ha estat aquesta bona idea la que m’ha portat a pensar avui que, en lloc d’escriure sobre la inauguració d’una nova terminal T-1 a l’aeroport de Barcelona, la notícia del dia, un tema tan important com avorrit, puc fer alguna cosa semblant al que fa la Trina.
Comencem pel llibre: Aeroport, d’Arthur Hailey, que va donar peu al film homònim de George Seaton.
Com a musiqueta, la del vídeo que precedeix aquest text, Camarón cantant Volando voy, volando vengo.
I com a pel·lícula, que n’hi ha moltes, podem posar La terminal, de Steven Spielberg.
Clara Mas és una jove a la que he vist créixer com a dissenyadora.
En aquests temps econòmicament moguts va tenir la valentia de deixar una petita empresa per establir-se pel seu compte. Tota una emprenedora. Ho tenia molt clar, Claríssim, com el seu propi nom, com la seva decisió, com el nom del seu web.
Això va ser fa només un parell d’anys i, de mica en mica, ara ens sorprèn amb un premi, el primer d’altres que segur que arribaran.
Ha estat amb aquest cartell, el de les festes del popular barri de Gràcia de Barcelona.
Un ciclista fotografiando unas flores en el parque de Cervantes.
Parece mentira la cantidad de gente a la que le gustan las rosas.
Ayer, el parque de Cervantes, al final de la Diagonal, según se sale de Barcelona en dirección a Lleida, estaba ayer lleno de amantes de las flores.
Eran los ejemplares expuestos del noveno Concurso Internacional de Rosas Nuevas.
Un ciclista fotografiant flors al parc Cervantes.
Sembla mentida la quantitat de gent a qui li agraden les roses.
Ahir, el parc de Cervantes, al final de la Diagonal, surtint de Barcelona en direcció cap a Lleida, estava ahir ple d’amants de les flors.
Eren els exemplars exposats del novè Concurs Internacional de Roses Noves.
Bona publicitat i bona idea de l’Institut de Cultura de Barcelona a partir d’avui: tots els museus municipals ampliaran el seu horari i obriran de forma gratuïta les seves portes les tardes dels diumenges, des de les 15.00 a les 20.00 hores.
Fins ara, els museus de la ciutat ja eren gratuïts el primer diumenge de cada mes, però ara s’ampliat la mesura, que té com a objectiu captar més públic i ampliar l’oferta cultural del cap de setmana a Barcelona.
Una bona iniciativa… nomès cal que la gent hi vagi.
Buena publicidad y buena idea del Instituto de Cultura de Barcelona a partir de hoy: todos los museos municipales ampliarán su horario y abrirán sus puertas de forma gratuita las tardes de los domingos, desde las 15.00 a las 20.00 horas.
Hasta ahora, los museos de la ciudad ya eran gratis el primer domingo de cada mes, pero ahora se amplía la medida, que tiene como objetivo captar más público y ampliar la oferta cultural del fin de semana en Barcelona.
Una buena iniciativa… sólo es necesario que la gente vaya.
Tot passejant aquest matí pels jardins de Mossèn Cinto Verdaguer, a Montjuïc, vaig veure aquest home estirat a la gespa i el seu gos….
I vaig fer clic.
Paseando esta mañana por los jardines de Mossèn Cinto Verdaguer, en Montjuïc, vi a este hombre tumbado en el césped y a su perro….
E hice clic
Estábamos al pie del Tibidabo, en la Carretera de las Aguas, sobre Barcelona.
Aunque había algún rayo de sol, se oían algunos truenos y el cielo amenazaba lluvia…
Después no cayó ni una gota…
Estàvem al peu del Tibidabo, a la Carretera de les Aigües.
Encara que havia algun raig de sol, se sentia soroll al cel, que amenaçava pluja.
Després no va passar res…
Tenia (i encara tinc) dubtes sobre com titular aquesta imatge: auto-retrat a dos; retrat d’autor amb la seva parella; mirall i senyal amb gent i ciutat al fons.
Dualitats…
Tenía (y aún tengo) dudas sobre cómo titular la imagen: autorretrato a dos, retrato de autor y acompañante; espejo y señal con pareja y ciudad al fondo.
Dualidades…
Una joven pintora recrea el ambiente de una de las calles del barrio de Gràcia
© 2023 Txerrad@s
Tema por Anders Noren — Arriba ↑
