En el món del cinema, diuen que hi ha tants festivals com pobles. Lògicament, amb la crisi, tot va a la baixa.
I en el cas dels premis cinematogràfics, encara més. En aquestes dates apareixen per tot arreu, amb els Oscar a la cantonada. I, a més, cada país té els seus (Goyas, Cesar, Bafta i d’altres), per no parlar d’alguna autonomia, com la catalana, que té la seva pròpia Acadèmia i guardons, els Gaudí.
Fa 22 anys, un grapat de periodistes, especialistes i crítics de cinema catalans, van pensar a crear uns antipremis que compensessin tota aquesta pompa i brillantor. Un parell d’anys abans havien sorgit els Goya de l’Acadèmia espanyola, i se’ls va ocórrer la tonteria de jugar amb les lletres del nom del pintor. Així van sorgir els YoGa i el col·lectiu Catacric.
Fa temps que no em dedico al cinema i gairebé no tinc temps d’anar a una sala (l’última pel·lícula ha estat Blog, un interessant retrat d’un grapat de noies adolescents, realitzat per Elena Trapé amb la gent de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, l’ESCAC), però els Catacric em demanen ajuda de tant en tant, sobretot per fer de secretari del jurat, la típica tasca tan pesada com poc agraïda.
En alguna ocasió, dono la cara pel grup en alguna entrevista de ràdio, com la que em van fer dimecres els companys d’Hoy comienza todo (a Radio 3, de RNE).
Però aquest any ha estat molt especial. Vaig tenir el privilegi d’assistir a les deliberacions dels seus 22ns antipremis i vaig riure molt amb els seus guardons, que podeu trobar de forma íntegra a el seu web.
El mateix dimecres i ahir, dijous, els companys dels diferents mitjans van tenir l’amabilitat de donar-los a conèixer de forma massiva, per tant, la seva repercussió ha estat enorme.
A més, per sorpresa i alegria del col·lectiu, mentre les fans de Mario Casas (premi «Que es morin els lletjos») donaven una esbroncada als Catacric a Twitter, l’actriu Carolina Bang, protagonista femenina de l’última pel·lícula d’Álex de la Iglesia i premi «La teta i la trompeta» (ex aequo amb Elsa Pataky), va rebre amb alegria el seu YoGa i ha acceptat ser la padrina del sopar, gala o cerimònia que els Catacric organitzin l’any vinent.
No sé com s’ho faran, perquè amb la crisi tots ells van una mica escurats de diners, però segur que sortiran de l’embolic on s’han ficat.
