El blog del periodista Txerra Cirbian

Etiqueta: alzheimer

Vine

L’operació d’un familiar m’ha suposat una immersió total en un petit hospital comarcal. Feia temps que no hi passava una nit però, encara sent nou, aquest centre m’ha recordat la solitud i fredor de molts d’altres.
Però el que més m’ha esgarrifat han estat uns gemecs continus, emesos cada cinc segons, per una gola desesperada. Només deia «vine», però en diferents tons i volums. Des d’un «viiine» curt, sec i imperatiu, fins a un «viiiiiiiiiiiiiiiine» implorant i plorós.
Al matí següent, una infermera m’ha explicat que es tractava d’una dona gran amb demència senil o amb el mal d’alzheimer, procedent d’una residència de la tercera edat i que tenia una cama fracturada.
Des de la porta vaig poder entreveure una auxiliar que la tranquil·litzava. «Estigui tranquil·la, que nosaltres estem a prop, però no em puc quedar tot el temps amb vostè, Antoñita».
I quan s’allunyava tres passos, tornava a escoltar-se: «Vine, viiine, viiiiiiiiiine».

Ven

Una operación de un familiar me ha supuesto una inmersión total en un pequeño hospital comarcal. Hacía tiempo que no pasaba la noche en uno pero, aún siendo nuevo, este centro me ha recordado la soledad y desamparo de muchos otros.
Pero lo que me ha estremecido han sido unos gemidos continuos, emitidos cada cinco segundos, por una garganta desesperada. Sólo decía «ven», pero en diferentes tonos y volumenes. Desde un «veeen» corto, seco e imperativo, hasta un «veeeeeeeeeen» implorante y lloroso.
A la mañana siguiente, una enfermera me ha explicado que era una anciana con demencia senil o con mal de alzheimer, procedente de una residencia de la tercera edad y que tenía una pierna fracturada.
Desde la puerta pude ver a una auxiliar que la tranquilizaba. «Esté tranquila, que nosotros estamos cerca, pero no me puedo quedar todo el tiempo con usted, Antoñita».
Y en cuanto se alejaba tres pasos, volvía a oírse: «Ven, veen, veeeeeen».

© 2024 Txerrad@s

Tema por Anders NorenArriba ↑